Actualitzat 27/02/2024 12:06

El MWCapital i el BSC mostren el 'bessó digital' d'un cor per assajar tractaments

El simulador del MWCapital i el Barcelona Supercomputing Center (BSC)
EUROPA PRESS

Martorell (BSC) obre la porta al fet que la supercomputació agiliti assajos clínics

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 27 febr. (EUROPA PRESS) -

El MWCapital i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) han presentat el prototip de 'bessó digital' d'un cor --és a dir, la rèplica digital de l'òrgan--, creada per investigar i assajar tractaments personalitzats a l'estand que el MWCapital té en el Mobile World Congress (MWC) 2024.

El director associat del BSC, Josep Maria Martorell, ha assegurat que la simulació d'òrgans humans obre la porta a "accelerar la recerca" de malalties, a més d'augmentar la capacitat de prevenir-les, en un diàleg juntament amb el CEO de MWCapital, Francesc Fajula, al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, on se celebra el saló.

Aquesta tecnologia també permetrà que les empreses de l'àmbit de la salut impulsin serveis personalitzats, com un dispositiu cardíac, per a cada persona --el que a dia d'avui ha qualificat encara de ciència-ficció-- o en funció del tipus de persona que cadascú és mèdicament parlant.

Fajula ha destacat el potencial de la supercomputació en la salut, que el prototip exposat a l'estand del saló mostra de forma 'gamificada': genera un cor 3D que palpita a la velocitat de la pulsació de cada persona, i busca recrear així un laboratori que capta dades bàsiques per replicar els òrgans.

El cofundador d'Elem Biotech --empresa desenvolupadora i comercialitzadora del 'bessó digital'--, Mariano Vázquez, ha detallat en una taula rodona posterior que aquesta part d'un "ésser humà virtual" és la combinació de les dades del pacient i d'un model matemàtic.

ASSAJOS CLÍNICS I RECERQUES

Més enllà d'aquesta iniciativa concreta, Martorell ha subratllat que la supercomputació ofereix la possibilitat que les recerques mèdiques siguin "més barates, més escalables, i, per tant, més ràpides" perquè planteja que algunes de les fases no s'hagin de fer en un laboratori i es puguin fer virtualment.

"A poc a poc anirem veient un camí cap a allà", ha augurat, si bé ha assenyalat que això dependrà dels reguladors, ja que els assajos clínics estan fortament pautats en la legislació.

ECOSISTEMES A BARCELONA

Fajula i Martorell han coincidit a destacar l'impacte de l'entorn científic i tecnològic que hi ha a Barcelona per impulsar iniciatives com la del 'bessó digital'.

Han fet referència a empreses, institucions i entitats expertes en ciències de la vida i en innovació tecnològica, juntament amb l'existència d'"advocats que saben com transferir tecnologia, fons d'inversió o executius", ha exemplificat Martorell.

"Fer això sense aquest ecosistema crec que no hauria estat possible", ha defensat el director associat del Barcelona Supercomputing Center, qui ha dit que és difícilment replicable en altres llocs del món.

TAULA RODONA

En la taula rodona posterior, el CIO del MWCapital Barcelona, Eduard Martín, ha demanat que les regulacions estatals "vagin al ritme, no només de la ciència aplicada al camp de la medicina, sinó també a la computació", que ha qualificat de gran desconeguda per a la població en general i ha cridat a divulgar.

El director del departament Life Science del BSC, Alfonso València, ha coincidit a destacar l'impacte de la supercomputació per al sector: "És difícil pensar que els grans reptes de la medicina se solucionaran sense nosaltres", ha defensat.

I la bioingeniera Núria Montserrat ha subratllat el canvi que experimentaran els laboratoris científics amb la implementació de noves tecnologies, per la qual cosa ha demanat "educar el talent" des d'aquesta nova mirada.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés