MADRID, 6 març (EUROPA PRESS) -
Només el 35 per cent dels llocs directius en empreses de la Unió Europea són ocupats per dones. Del total de 7,3 milions càrrecs d'adreça que hi ha en la UE, 2,6 són dones, segons un informe d'Eurostat amb motiu del Dia Internacional de la Dona.
A més, les dones que ocupen llocs directius en la UE obtenen un salari un 23,4% inferior a la mitjana que els homes, la qual cosa significa que les caps d'empresa guanyen una mitjana 77 cèntims per cada euro que guanya un home per hora.
Aquest patró a nivell de la UE emmascara discrepàncies significatives entre els Estats membres en el que respecta tant a les posicions com a la remuneració.
La major presència de dones en llocs directius es registra a Letònia, l'únic Estat membre on les dones són majoria (53%) en aquesta ocupació. Segueixen Bulgària i Polònia (44%), Irlanda (43%), Estònia (42%), Lituània, Hongria i Romania (41%), així com França i Suècia (tots dos 40%). Espanya ocupa la posició desè segona per sota del 40%, lleugerament superior a la mitjana europea.
En l'extrem oposat del rànquing, les dones representen menys de la quarta part dels gerents a Alemanya, Itàlia i Xipre (22%), Bèlgica i Àustria (23%) i Luxemburg (24%).
Les diferències entre dones i homes en llocs directius també es refereixen als salaris. En cada Estat membre de la UE, els directius homes guanyen més que les dones directives, encara que en proporcions diferents.
La bretxa salarial entre homes i dones en llocs directius és més estreta a Romania (5,0%), per davant d'Eslovènia (12,4%), Bèlgica (13,6%) i Bulgària (15,0%). Per contra, una treballadora guanya prop d'un terç menys que el seu homòlog masculí a Hongria (33,7%), Itàlia (33,5%), República Txeca (29,7%) i prop d'un cuarto menys a Eslovàquia (28,3%), Polònia (27,7%), Àustria (26,9%), Alemanya (26,8%), Portugal (25,9%), Estònia (25,6%) i el Regne Unit (25,1%). Espanya es troba en el lloc setè de la taula amb una desigualtat salarial d'un 16%.
La diferència de retribució entre homes i dones està vinculada a una sèrie de factors jurídics, socials i econòmics que van molt més allà de la qüestió de la igualtat de remuneració per la mateixa feina.
