Els alumnes de quart de Primria i segon de l'ESO faran proves de competncies orals
BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha validat aquest dimecres el decret llei del Govern que fixa els criteris d'elaboració i validació dels projectes lingüístics dels centres educatius i determina la "inaplicació" de percentatges de catal i castell en l'ensenyament.
El decret llei ha estat convalidat amb els vots favorables d'ERC, Junts i els comuns i els vots en contra del PSC-Units, la CUP, Vox, Cs i el PP, després de rebre l'aval unnime del Consell de Garanties Estatutries (CGE).
El conseller d'Educació de la Generalitat, Josep Gonzlez-Cambray, ha assegurat que el decret llei completa la regulació de la llei sobre el catal a les aules --aprovada amb els vots de PSC, ERC, Junts i comuns-- davant una "situació judicial anmala, com és la pretensió d'imposar des dels tribunals" un 25% de les classes en castell.
Cambray ha defensat que amb aquest decret la Conselleria d'Educació assumeix la responsabilitat sobre els projectes lingüístics, que la comunitat educativa ha de complir: "Els mestres i el professorat no trien la llengua en qu es fa la classe. Per tant, farem un seguiment i avaluació".
El conseller ha avanat que a aquest decret el seguir un altre sobre l'elaboració dels projectes lingüístics, a partir d'un informe del Consell Lingüístic Assessor, i que s'avaluaran les competncies orals de catal, castell i angls a sis de Primria i quart de l'ESO --aquestes proves s'afegeixen a les que la Lomloe fixa a quart de Primria i segon de l'ESO--.
"ALIMENTAR UN CONFLICTE"
La socialista Esther Niubó ha sostingut que el decret trenca amb l'acord de la llei sobre el catal acordat pel PSC-Units, ERC, Junts i els comuns, perqu no recull l'ús curricular del castell que sí inclou la llei; perqu considera que suposa un desafiament als tribunals, i perqu pot "tornar a alimentar un conflicte lingüístic, quan la llei ho deixa ben resolt".
La cupaire Nogay Ndiaye ha criticat que el decret fa que "la responsabilitat recaigui en els centres, lligant l'aplicació de la sentncia als projectes lingüístics" i s'ha preguntat com es garantir l'ús del catal i el castell a les aules sense l'aplicació de percentatges, ja que avisa que no hi ha referncies de com es far en el text.
La diputada de Cs al Parlament Anna Grau ha criticat que el PSC donés suport a la llei d'usos lingüístics i els ha acusat de "burlar la Constitució i riure's de les sentncies judicials", i ha qualificat aquest decret de nyap d'un govern que es creu per sobre del bé i del mal, ha dit textualment.
La diputada del PP Lorena Roldán ha assegurat que el Govern "s'ha inventat aquest decret per incomplir una resolució judicial", la qual cosa creu que representa un pols a l'estat de dret que hauria de generar una resposta contundent del Govern central, per que no arribar perqu est liderat per un socialisme entregat al nacionalisme, en les seves paraules.
Manuel Jesús Acosta (Vox) ha criticat que el decret fixi que els percentatges lingüístics no es poden aplicar en l'mbit educatiu i que després les universitats hagin acordat un pla perqu el 80% de les seves assignatures s'imparteixin en catal, i ha dit sobre el decret: "Fraudulentament i amb nim desobedient es pretén modificar el marc legislatiu" per no complir la sentncia del 25%.
"PLANTAR CARA"
Per Junts, la diputada Anna Erra ha defensat la necessitat d'aquest decret per "plantar cara a aquest embat judicial" i constatar per llei que el catal és llengua vehicular a les escoles i llengua d'acolliment, i que es protegeix els centres educatius davant la sentncia del 25%, i ha apostat per convalidar el text com un projecte de llei.
La republicana Mnica Palacín ha criticat que aquest decret no tingui tant consens com la llei d'usos lingüístics perqu "alguns tenen línies polítiques massa de partit i no de país", en referncia al PSC, i ha assegurat que no es pot establir un mateix pla lingüístic per a totes les escoles catalanes, per la qual cosa ha defensat el que estableix el decret.
Jéssica González (comuns) ha sostingut que el decret és un pas més després de la llei del catal, per ha demanat no oblidar que la reivindicació dels drets lingüístics ha d'anar acompanyada de la de la igualtat d'oportunitats: "Si la defensa del catal no va lligada a la lluita contra les desigualtats, s'acabar associant a la burgesia, o a la indiferncia davant el patiment de les persones".
El Parlament ha descartat tramitar el decret com un projecte de llei, tot i que Junts ho havia demanat, i al final de la votació el president de la Generalitat, Pere Aragons, i el vicepresident, Jordi Puigneró, han encaixat la m amb el conseller Cambray.
