El Tribunal Superior de Londres dóna una setmana a l'Audiència Nacional perquè confirmi si vol fer efectiva l'euroordre contra ell
MADRID, 23 oct. (EUROPA PRESS) -
L'etarra Antonio Troitiño, condemnat a 2.700 anys per 22 assassinats comesos pel sanguinari 'comando Madrid' d'ETA, abandonarà previsiblement aquest mateix dimecres la presó de Long Lartin, en el comtat de Worcestershire, al centre d'Anglaterra, segons han informat Europa Press fonts judicials.
El Tribunal Superior de Londres ha ordenat la posada en llibertat sense fiança de Troitiño, que va ser arrestat a Londres el 29 de juny del 2012, després de la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb seu a Estrasburg sobre l'anomenada 'doctrina Parot'.
Després d'aquesta decisió de la Cort londinenca, Troitiño sortirà previsiblement de presó aquest mateix dimecres tot i que haurà de presentar-se diàriament en una comissaria de Londres que determini el magistrat.
La Cort britànica ha donat un termini d'una setmana a l'Audiència Nacional perquè confirmi si volen fer efectiva l'euroordre contra l'històric membre del 'comando Madrid' d'ETA.
Antonio Troitiño Arranz, alies 'Miguel Ángel', va ser arrestat a Londres el 29 de juny del 2012 i es trobava en crida i cerca des del 20 d'abril del 2011 després de ser posat en llibertat només set dies abans.
Va aconseguir fugar-se aprofitant un error de l'Audiència Nacional, que li va descomptar el temps passat a la presó preventiva del límit màxim d'estada a la presó (30 anys) i no del conjunt de les seves condemnes. Tot i que la polèmica decisió va ser solucionada una setmana més tard mitjançant l'aplicació de la 'doctrina Parot', Troitiño ja havia escapat.
L'Audiència Nacional va acordar llavors revocar la posada en llibertat i va dictar una ordre de crida i cerca contra ell. Aquesta decisió va ser adoptada per la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, la mateixa que va acordar la seva posada en llibertat, després de reunir-se de manera urgent.
L'etarra, condemnat a més de 2.700 anys de presó per 22 atemptats comesos com a membre del 'comando Madrid', entre els quals hi ha el perpetrat el 1986 a la plaça de República Dominicana de Madrid, en què van morir 12 guàrdies civils (el mateix pel qual va ser condemnada Inés del Río), ha estat posat en llibertat després de passar 24 anys a la presó, però no hauria d'haver sortit al carrer fins al 2017.
VA COMPLIR UN ANY PER CADA MORT
L'històric etarra Antonio Troitiño Arranz va sortir de presó després de complir una mica més d'un any per cadascun dels 22 assassinats perpetrats entre 1983 i 1986 pels que va ser condemnat un total de 2.746 anys, segons les dades recollides per Europa Press.
El primer atemptat mortal pel qual va ser condemnat es va produir el 26 d'octubre del 1983 a Irun quan ETA va assassinar el carnisser Lorenzo Mendizábal. Va ser tirotejat quan despatxava els seus clients en el seu establiment. Per aquesta acció, Troitiño va ser condemnat a 20 anys de presó el 1988.
El 14 de juny del 1984 va participar a l'assassinat del guàrdia civil Àngel Zapatero Antolín a Sant Sebastià. En aquell atemptat amb bomba adossada va resultar ferit un nen de 14 anys. Per aquests fets l'Audiència Nacional va condemnar el terrorista a 29 anys de presó el 1988.
Un any després l'Audiència Nacional el va condemnar a uns altres 87 anys de presó per metrallar el tinent coronel de l'Exèrcit de Terra Carlos Vesteiro, el comandant Ricardo Saénz de Ynestrillas i el soldat conductor Francisco Casillas el 17 de juny del 1986 a Madrid.
La màxima pena imposada a aquest terrorista va ser aquell mateix any del 1989 quan va ser condemnat a 2.232 anys de presó per l'atemptat perpetrat a la madrilenya plaça de la República Dominicana on van morir 12 guàrdies civils i set persones més van quedar ferides el 14 de juliol del 1986. Els terroristes van col·locar una furgoneta bomba carregada amb cinc olles a pressió carregades d'explosius.
El 1990 l'Audiència Nacional el va condemnar a 378 anys de presó per l'atemptat contra un Land Rover de la Guàrdia Civil perpetrat el 25 d'abril del 1986 al carrer de Juan Bravo de Madrid. Van morir cinc guàrdies civils i altres quatre van quedar ferits. A més van ferir també set vianants.
