També difereixen sobre les similituds amb la proposta de Mas del 2012
BARCELONA, 24 març (EUROPA PRESS) -
La proposta de finançament singular per a Catalunya presentada aquesta setmana pel president de la Generalitat i la consellera d'Economia, Natàlia Mas, genera divisió en diferents experts consultats per Europa Press pel que fa a l'aplicació i a la similitud amb la proposta del seu antecessor, Artur Mas, el 2012.
Segons el nou model de la Generalitat, es passaria de recaptar el 9% dels impostos a la totalitat, la qual cosa calcula que representa uns ingressos potencials de 52.000 milions d'euros anuals, el doble que amb el model de finançament actual.
El catedràtic d'Economia de la UPF Oriol Amat ha explicat que és una proposta "en línia amb la del 2012": un concert econòmic que parteix de la base de la solidaritat i que ha de contemplar un dèficit fiscal, que llavors es va situar en el 4%.
Es refereix a la proposta que va plantejar el 2012 el llavors president Artur Mas al llavors president del Govern central, Mariano Rajoy, amb la voluntat de plantejar un pacte fiscal amb el qual Catalunya fos capaç d'administrar els recursos generats.
El catedràtic i president del Consell Assessor en Política Econòmica de Catalunya (Capec), Guillem López Casasnovas, ha analitzat que la proposta d'Aragonès, "és exactament" el que va plantejar Artur Mas.
Per l'excatedràtica d'Economia que va formar part del comitè d'experts per analitzar el finançament autonòmic el 2017, Antonia Monés, el model de Mas no plantejava tan concretament la recaptació d'impostos.
ENCAIX I CONSENS A L'ESTAT
L'advocat i president del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), Carlos Cruzado, ha valorat que és una proposta "difícil d'encaixar" en la Constitució, ja que Catalunya no comparteix les característiques del País Basc i Navarra, i creu que cal un acord multilateral amb la resta de territoris.
Monés ha coincidit en la necessitat d'un consens al conjunt de l'Estat i, tot i que considera que el nou model està poc desenvolupat i li falta context, ha definit la proposta d'"absolutament maximalista i que no té cap possibilitat d'encaix".
Casasnovas considera que l'Executiu de Pedro Sánchez no necessita cap consens per aplicar la reforma, sinó una majoria que ja té, per la qual cosa ha qualificat de gran comèdia la reacció del Govern central: "Tant de bo fer la reforma per consens, però, si no s'hi involucren, es pot fer perfectament".
Davant la reducció del finançament disponible per a la resta de comunitats, Amat ha dit que hauria de ser l'Estat "el que faci l'esforç" per compensar-la, i ha recordat que en els últims anys ha incrementat els seus ingressos per sobre dels de les autonomies.
MODEL D'AUTOGOVERN
Casasnovas ha emmarcat la insistència de la Generalitat en la seva voluntat d'autogovern, la qual cosa segons ell diferencia Catalunya de les altres comunitats, a les quals "la situació actual ja els va bé" i no volen ni descentralització ni assumir la responsabilitat fiscal que el concert econòmic comporta, diu.
Cruzado ha valorat que la proposta no és nova, sinó que es tracta del model que sempre ha defensat ERC i que ja va plantejar en l'acord d'investidura de Sánchez, i ha opinat que respon a una lògica electoral.
A més, ha afirmat que és un projecte econòmic propi d'un Estat federal, que "ara com ara no és el model", i que el Govern central no pot fer una gestió individualitzada a cada comunitat.
Per Monés, la proposta respon a una lògica independentista i electoralista, a més de ser "enganyosa i victimitzadora", ja que no és realista amb les necessitats dels ciutadans, segons ell.
Amat ha assegurat que el dèficit fiscal actual perjudica el benestar i la competitivitat catalana, i ha lamentat que a Catalunya tots els serveis públics reben menys finançament que en altres autonomies.
