Proposa un pacte sobre infraestructures, una nova llei de policia i renovar la governana educativa
BARCELONA, 13 gen. (EUROPA PRESS) -
La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, ha confiat que la trobada que mantindran el líder del seu partit, Salvador Illa, i el president de la Generalitat, Pere Aragons, serveixi per "desencallar algun aspecte o acostar posicions" en la negociació sobre els pressupostos.
"Aquest matí hi ha hagut la conversa entre Illa i el president de la Generalitat. Han parlant i quedat que buscaran en les seves agendes el millor moment" per reunir-se, ha dit en una roda de premsa al Parador de Cardona (Barcelona), on aquest dijous i divendres el 'govern alternatiu' del PSC celebra unes jornades de treball.
Preguntada per si aquesta reunió ser clau per a la negociació, Romero ha dit que vol "pensar que el president té capacitat per decidir", després que dijous Illa va instar el Govern a aclarir si accepta les seves propostes i va avisar que, si no, no calia perdre més el temps, en les seves paraules.
El PSC reclama al Govern un "compromís" per impulsar el macrocomplex de lleure del Hard Rock a Tarragona, el Quart Cinturó al Valls (Barcelona), l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, la signatura d'un contracte programa per a Rodalies i el parc agrari del delta del Llobregat (Barcelona), entre d'altres.
"Espero que serveixi per acostar posicions i tingui la capacitat de decidir i posar sobre la taula algunes solucions per continuar negociant i es pugui arribar a l'acord de pressupostos", ha insistit la portaveu socialista sobre la trobada, encara pendent de data.
HI HA "COINCIDNCIES"
Romero ha rebutjat concretar en quins mbits hi ha coincidncies entre el Govern i el PSC per no desvelar el contingut de les negociacions, després que la consellera de Presidncia, Laura Vilagr, ha lamentat que els comptes puguin descarrilar per "una o dues propostes", i ha reiterat que, si el Govern no accepta les seves mesures, haur de buscar el suport d'altres grups.
Ha negat que la posició del seu grup sigui maximalista, com ha assegurat la consellera, i ha recalcat que en el document de propostes que van traslladar al Govern van incorporar mesures per imprimir l'"empremta" del PSC en els pressupostos, per no tot el seu programa.
"Hi ha algunes coincidncies amb el Govern i hem de veure si coincidim en tot, i si no coincidim en tot, on est la capacitat de cessió que tenim tots", ha afirmat, i ha afegit textualment que sempre hi pot haver marge de negociació i que el PSC no s'ha aixecat de la taula.
A més a més, ha defensat que els socialistes estan donant un "vot de confiana" a ERC, ja que el PSC no coneix els programes concrets que vol impulsar cada conselleria de cara als pressupostos --malgrat que han reclamat al Govern que els desgrani, ha assegurat--.
TRES DOCUMENTS DEL 'GOVERN ALTERNATIU'
En la reunió d'aquest divendres a Cardona, el 'govern alternatiu' del PSC ha aprovat tres documents amb propostes sobre infraestructures i mobilitat, per impusar una nova llei de policia a Catalunya i per renovar el model de governana educativa catalana.
El document sobre infraestructures i mobilitat proposa un Pacte Nacional en forma d'un "acord ampli, polític social i territorial per abordar" infraestructures viries, ferroviries, aeroporturies i porturies a Catalunya, ha detallat la portaveu.
El pla aposta, entre d'altres, per l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, comenant per una nova terminal satllit: "No ampliar l'aeroport no evitar les emissions. Només s'evitar el desenvolupament econmic de Catalunya", recull el document, consultat per Europa Press.
La proposta per a una nova llei de policia a Catalunya planteja millorar la coordinació entre les policies locals, els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra, i treballar de manera unitria en la seva selecció i formació.
En matria de governana educativa, el 'govern alternatiu' proposa transitar d'un model "encara massa centralitzat", en paraules de Romero, a un altre que delegui més en els agents territorials i que segueixi en la via d'arribar a una inversió en educació del 6% del PIB, com a marca la llei d'educació.
