Començaran a treballar en "la superació dels dèficits i limitacions de l'autogovern" i "el reconeixement nacional de Catalunya"
MADRID, 16 març (EUROPA PRESS) -
El PSOE ha informat aquest dissabte que ha mantingut una nova reunió amb Junts a Suïssa, la quarta des que tots dos partits van subscriure el seu acord per a la investidura del president del Govern central, Pedro Sánchez. Durant la trobada es va analitzar la recentment aprovada llei d'amnistia, una tràmit que, segons apunta el PSOE, permetrà posar en marxa una fase de la negociació amb l'activació de dos nous equips de treball: un sobre els dèficits i limitacions de l'autogovern i un altre sobre el reconeixement nacional de Catalunya.
En el mateix comunicat amb el qual totes dues formacions han informat de la trobada no s'especifica qui hi ha participat, quan ha tingut lloc exactament ni si hi havia present l'ambaixador salvadorenc Francisco Galindo, que exerceix de mediador segons l'acord de tots dos partits.
La nota només assenyala que la trobada s'ha produït a Suïssa i que s'hi ha "valorat l'aprovació de la llei d'amnistia, que era una de les condicions pactades per poder abordar la resolució del conflicte polític" català.
Va ser dijous passat, un dia després que s'anunciés l'avançament de les eleccions catalanes al 12 de maig, quan el ple del Congrés va aprovar la llei d'amnistia i la va remetre al Senat, on el PP, que té majoria absoluta a la Cambra alta, la podrà retenir, com màxim fins el 15 de maig.
"L'aprovació de la llei permetrà a les parts posar en marxa els equips de treball en els dos grans àmbits acordats, que s'afegiran als que ja existeixen en l'àmbit de la llengua catalana i de la llei de delegació de competències en immigració, i assegurar el compliment de l'acord de Brussel·les", conclou el comunicat, difós, respectivament, per PSOE i Junts.
DOS ÀMBITS PERMANENTS DE TREBALL
Aquests dos "grans àmbits permanents" de treball recollits en el document prenen com a base les "aspiracions de la societat catalana i les demandes de les seves institucions". Segons cita, en concret, les relacionades amb "la superació dels dèficits i limitacions de l'autogovern i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya".
En aquest sentit, es va acordar que pel que fa al reconeixement nacional, Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l'article 92 de la Constitució, mentre que el PSOE defensarà l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut del 2006, a banda del ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística d'aquesta comunitat.
En l'àmbit dels dèficits i limitacions de l'autogovern, Junts proposarà d'entrada una modificació de la llei organica de finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), que estableixi una "clàusula d'excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en la qual s'organitza el sistema institucional de la Generalitat" i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya.
Per la seva banda, el PSOE "apostarà per mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat" de Catalunya, a més d'un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya. En aquest àmbit, el pacte també preveu abordar els elements essencials d'un pla per facilitar i promoure el retorn a Catalunya de la seu social de les empreses que van canviar d'ubicació a altres territoris durant els últims anys.
Mitjançant aquest pacte d'investidura, Junts condiciona el seu suport per garantir l'"estabilitat de la legislatura" als "avanços i compliment dels acords" que vagi aconseguint amb els de Pedro Sánchez en els dos "àmbits permanents" de negociació acordats per totes dues parts.
SEGONA REUNIÓ DE LA QUAL S'INFORMA
Aquesta quarta reunió entre el PSOE i Junts és la segona de la qual s'informa oficialment. La primera que es va comunicar va tenir lloc, també a Suïssa, el 2 de desembre. Fonts del partit de Carles Puigdemont sí que havien traslladat que s'estaven complint els pactes i s'estaven produint reunions mensuals amb els socialistes, donant a entendre que s'havien vist tant al gener com al febrer, la qual cosa es confirma aquest dissabte.
El passat 17 de gener sí que havia transcendit una reunió entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, però va tenir lloc al Congrés i, que se sàpiga, sense verificador.
En qualsevol cas, totes dues parts han mantingut obertes negociacions sobre diverses qüestions parlamentàries, com la mateixa llei d'amnistia, i també sobre altres assumptes com els pressupostos generals de l'Estat, un projecte al qual el Govern ha renunciat després de l'avançament de les eleccions catalanes.
Precisament, la vigília que el Parlament tombés els pressupostos de la Generalitat per a aquest any i el president Pere Aragonès anunciés que els comicis seran el 12 de maig, el Ministeri d'Hisenda, a través de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) va complir el compromís al qual havia arribat amb Junts publicant les dades brutes que permetran a administracions i investigadors elaborar les seves pròpies balances fiscals, atès que no hi ha consens sobre la metodologia a seguir.
El passat 10 de gener Junts va amenaçar amb tombar tres decrets del Govern central, però finalment va pactar l'abstenció amb el PSOE a canvi del compromís de suprimir l'article 43 bis de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim), de reformar la llei de societats de capital per facilitar la tornada a Catalunya d'empreses que se'n van anar pel procés i de traspassar a la Generalitat competències en immigració.
Els de Míriam Nogueras han inclòs en les seves esmenes al projecte de llei derivat d'un d'aquells decrets una proposta per eliminar ja el citat article de la LECrim, que permet treure l'escó a càrrecs electes processats per rebel·lió, el mateix que es va aplicar amb els líders del procés.
COMISSIONS D'INVESTIGACIÓ
A més, ja s'han creat al Congrés les comissions d'investigació que el PSOE va prometre a Junts i ERC a l'agost a canvi del seu suport per aconseguir una majoria progressista a la Mesa de la Cambra.
Es tracta de tres investigacions relatives a la denominada 'Operació Catalunya', l'espionatge a independentistes conegut com a 'cas Pegasus' i els atemptats jihadistes que van tenir lloc a Catalunya el 2017. Aquests tres òrgans ja s'han constituït, els grups han avançat qui volen que comparegui, però encara no s'ha arribat a un llistat pactat de compareixents.
Segons l'acord de PSOE i Junts, el resultat d'aquestes investigacions s'haurà de tenir en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia "en la mesura que es poguessin derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives".
El PSOE ja ha deixat clar que no donarà suport al fet que el Congrés citi a comparèixer membres de la judicatura com el jutge Manuel García-Castellón, la presència del qual, al Congrés, sí que reclamen els partits independentistes catalans i Podem. No obstant això, està per veure si l'avançament electoral a Catalunya altera el calendari previst per a les tasques d'aquestes comissions d'investigació.
