Sumar, soci de coalició, no obté representació, en el primer test electoral al qual se sotmeten després d'acceptar l'amnistia
MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
El PSOE ha patit el seu pitjor resultat històric en les eleccions autonòmiques gallegues en aconseguir només nou escons i ha fet impossible el canvi per desbancar al PP de la Xunta. Malgrat el caràcter nacional que va adquirir la campanya i que aquesta cita amb les urnes suposava un examen per al president nacional del PP, el gallec Alberto Núñez Feijóo, no l'ha desgastat.
El soci de coalició, Sumar, liderat per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, també ha obtingut un resultat negatiu al no aconseguir representació al parlament gallec. Un fracàs per als dos partits que integren el Govern central en el primer test electoral al que se sotmeten després de pactar la llei d'amnistia amb els partits independentistes.
A Ferraz, no obstant això, resten importància a l'impacte de l'amnistia en el resultat electoral i creuen que els gallecs han votat en clau autonòmica, segons indiquen fonts socialistes. En aquest sentit assenyalen que el PP ha obtingut dos diputats menys que en les anteriors eleccions mentre que els partits que recolzen l'amnsitia (PSOE i BNG) sumen un diputat més que fa quatre anys.
Els socialistes sabien que aquestes eleccions eren clau per a Feijóo, que es jugava bona part del seu crèdit com a líder del PP en una comunitat en la qual ell mateix havia arrasat en l'última dècada, amb quatre majories absolutes seguides com a líder 'popular' a Galícia.
El PSOE tenia clar que perdre aquest bastió podria tenir conseqüències a nivell nacional i posar en qüestió el lideratge de Feijóo i des del principi es van mostrar disposats a recolzar al BNG, si els números donaven, per desallotjar al PP de la Xunta.
De fet, el PSOE va contribuir al fet que la campanya adquirís caràcter nacional, Sánchez va celebrar mítings a les quatre províncies i en l'última setmana es va llançar contra Feijóo a compte de la llei d'amnistia i a les revelacions publicades el cap de setmana anterior.
Segons van indicar fonts del PP, Feijóo estava disposat a un indult condicionat a l'expresident català, Carles Puigdemont, es va pensar l'amnistia durant 24 hores i veia difícil que prosperés una imputació contra ell per delicte de terrorisme i Sánchez va aprofitar per acusar-lo de defensar una cosa en públic i la contrària en privat, fet que considera un gest de "hipocresia".
Aquest assumpte va marcar l'última setmana de campanya i el president del Govern va afirmar a més que el PP s'ha quedat sense discurs i va donar per desactivades les crítiques contínues llançades des de Gènova contra l'amnistia: "Només tenien un discurs i era una gran mentida", va afirmar en l'acte de final de campanya en un míting a Santiago de Compostel·la.
No obstant això, fonts socialistes admeten que aquestes revelacions del PP no han incidit en el resultat del PP i consideren que als de Rueda els ha ajudat l'expectativa de perdre el Govern. Consideren que els votants de la dreta s'han mobilitzat més després que alguns sondejos apuntessin a la possibilitat de quedar-se per sota de la majoria absoluta.
Aquesta caiguda dels socialistes es produeix, per tant, en plenes negociacions amb Junts per treure endavant la llei d'amnistia que beneficiï als implicats en l'1-O. El PSOE comptava amb arribar a les eleccions gallegues amb el tràngol de l'amnistia ja superat, però el vot en contra de Junts en el ple del Congrés dels Diputats va endarrerir l'aprovació de la norma i va ficar de ple l'amnistia en la campanya gallega.
DESPLOMI DE CINC ESCONS
Els socialistes ja estaven en mínims històrics, després de quedar-se en els 14 escons i els 253.750 vots al juliol de 2020 on, 3.000 suports menys que en els anteriors comicis autonòmics de 2016, en els quals també van aconseguir 14 escons.
Ara es desplomen i perden cinc seients (9) i més de 50.000 vots, mentre el Bloc Nacionalista Galego (BNG) d'Ana Pontón en guanya sis (25), però es queden molt lluny del PP (40), que revalida la seva cinquena majoria absoluta consecutiva.
El PSOE s'enfonsa també en vots respecte a les eleccions generals del 23 de juliol en la qual van ser segona força només per darrere del PP, amb 486.832 vots i un 30% dels suports. Ara obtenen poc més de 200.000 suports, un 14% confirmant així la tendència al vot dual en aquesta comunitat. Els socialistes obtenen a Galícia un recolzament en les eleccions generals que no són capaces de capitalitzar en les autonòmiques.
EN DECLIVI DES DE LA COALICIÓ AMB EL BNG
Es confirma per tant que són la tercera força política a Galícia i engrandeixen la seva distància respecte al BNG, que històricament ha tingut menys suports que el PSOE. De fet l'única vegada que els dos partits van governar en coalició, entre 2005 i 2009, el president va ser el socialista Emilio Pérez Touriño i el seu número dos Anxo Quintana.
Des de llavors, el PP va encadenar majories absolutes amb Alberto Núñez Feijóo (2009, 2012, 2016 i 2020) i ara amb Alfonso Rueda. Per contra, els socialistes han anat progressivament en declivi després de l'experiència de govern amb els nacionalistes.
L'any 2009 va mantenir els 25 escons però el BNG en va perdre un i va ser suficient perquè el PP aconseguís l'absoluta. L'any 2012 el PSOE va baixar a 18; quatre anys després el seu va enfonsar fins als 14 escons i es va convertir en tercera força superat en vots per En Marea, que també va obtenir 14 seients.
Les següents eleccions autonòmiques, juliol de 2020 en plena pandèmia de coronavirus, van ser les del 'sorpasso' del BNG al PSOE. Els nacionalistes, ja amb Ana Pontón al capdavant, van aconseguir el seu millor resultat històric fins a aquest moment amb 19 diputats, cinc més que el PSOE, en quedar-se amb la pràctica totalitat dels suports d'En Marea, que va desaparèixer del tauler polític.
