LUXEMBURG, 25 nov. (EUROPA PRESS) -
La defensa legal de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha defensat aquest divendres davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que la reforma per a la derogació del delicte de sedició que es tramita a Espanya té per objectiu facilitar l'extradició del líder independentista a la justícia espanyola, la qual cosa, a parer seu, posa en evidència la "persecució política" que pateix i reforça la necessitat de mantenir la immunitat que li assegura l'escó com a eurodiputat.
"És públic i notori que diversos ministres i el mateix (president del Govern espanyol, Pedro) Sánchez, han dit que els canvis en la legislació són per obtenir l'entrega de Puigdemont a Espanya", ha exposat l'advocat Gonzalo Boye durant la vista celebrada a Luxemburg arran del recurs interposat per Puigdemont i els altres dos exconsellers fugits de la justícia espanyola elegits eurodiputats per JxCAT, Toni Comín i Clara Ponsatí, contra l'Eurocambra per tramitar els suplicatoris remesos pel Tribunal Suprem.
"Quants canvis en un codi penal als estats membres coneixen per obtenir una euroordre?", ha preguntat Boye als sis magistrats que componen la sala del TGUE que examina el cas, la sentència del qual s'espera per al primer trimestre del 2023, tot i que no hi ha data fixada encara.
A més de defensar el seu al·legat de persecució política per mirar de defensar que els eurodiputats han de conservar la immunitat parlamentària, la defensa de Puigdemont ha exposat la derogació de la sedició per reforçar l'argument que és un delicte que no està tipificat a tots els estats membres i, per tant, no hauria de ser vàlid per executar les ordres europees de detenció i entrega (OEDE) que pesen sobre ells.
També ha apuntat que, si la reforma s'escomet a Espanya, "caldria analitzar-ne" les conseqüències per als tres eurodiputats, especialment en el cas de Clara Ponsatí que només és reclamada pel delicte de sedició, mentre que Puigdemont i Comín a més d'aquest també pel de malversació.
La defensa així mateix ha posat en dubte que el Tribunal Suprem sigui l'autoritat judicial competent per tramitar els suplicatoris que el Parlament Europeu va aprovar el març del 2021 perquè puguin ser jutjats a Espanya; i ha qüestionat la imparcialitat de la comissió d'Afers Jurídics responsable de redactar els informes que van avalar la suspensió de la seva immunitat i que va confirmar el ple de l'Eurocambra.
