Es va acollir a la regularització fiscal "perquè vol portar tots els seus béns a Espanya"
Reconeix que Lazard li va fer un préstec de dos milions de dòlars com avançament d'un cobrament d'obligacions per accions
MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident del Govern espanyol Rodrigo Rato va assegurar davant del jutge que investiga irregularitats en el seu patrimoni, que no figura com a administrador de les seves empreses "perquè el seu nom genera una atenció que tenia conseqüències no positives en el seu treball professional". "Prefereixo la mínima atenció possible", va indicar a la segona declaració judicial, que es va fer a l'octubre de l'any passat.
Segons es desprèn de l'acta de l'interrogatori afegida en el sumari del cas Rato, a la qual ha tingut accés Europa Press, l'expresident de Bankia va precisar que "sempre que ha tingut l'obligació de fer-ho, ha declarat la titularitat dels seus béns" i va dir que "mai" ha tingut un testaferro.
El jutge d'instrucció 31 de Madrid, Antonio Serrano-Arnal, l'investiga per la comissió de delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig i corrupció entre particulars juntament amb una desena de persones. Després de prendre-li declaració a l'octubre, el magistrat va ordenar la retirada del seu passaport. Va tornar a citar-lo divendres passat en el marc d'una nova peça secreta de la causa que investiga presumptes comissions il·legals rebudes del banc d'inversions privades Lazard.
A l'octubre, Rato es va referir també a la regularització fiscal sense sanció a la qual es va acollir el 2012 i 2013 per declarar patrimoni fins aleshores no conegut pel fisc i va precisar que va decidir aflorar aquests diners "perquè vol portar tots els seus béns a Espanya".
L'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) sospita que disposa, de manera personal o a través de companyies interposades, de mig centenar de comptes a l'estranger repartits en països com Suïssa, Regne Unit, Mònaco, Estats Units, França, Luxemburg i Gibraltar.
Segons es desprèn d'un dels seus informes d'avanç, l'ONIF creu, a més a més, que l'entramat societari té també dipòsits a Alemanya, Austràlia, Brasil, Itàlia, Països Baixos, Swazilàndia i Dominica.
L'exministre d'Hisenda, que va justificar la seva fortuna en base al patrimoni familiar heretat a partir del 2007, va negar, a més a més, haver comès delictes fiscals i ha precisat que l'Agència Tributària no té "un criteri estable sobre la facturació a través d'empreses professionals". Sobre aquesta qüestió, ha afegit que diverses sentències han donat la raó als contribuents permetent la facturació a través de societats.
PRÉSTEC DE LAZARD
Durant la declaració judicial Rato va oferir detalls sobre diversos préstecs sospitosos investigats al procediment. El jutge i la Fiscalia Anticorrupció van posar el focus en Lazard. Rato va reconèixer haver rebut del banc, en què va treballar abans del seu nomenament com a president de Caja Madrid, un "crèdit pont" de dos milions de dòlars que va tornar quan van vèncer unes obligacions sobre accions afegides al seu contracte.
L'expresident de Bankia va negar haver afavorit la concessió de contractes de l'entitat amb Lazard. Va precisar que aquest era assessor de Caja Madrid des d'abans que ell fos president. Després del seu nomenament, va participar com assessor a la fusió de les set caixes que van conformar Bankia i en la sortida a Borsa. "Per ser assessor en fusió no hi ha hagut concurs", va precisar Rato que va admetre que va decidir designar per aquesta funció a la seva anterior empresa, "després d'escoltar altres criteris".
També va negar que Bankia concedís crèdits a empreses de la seva propietat i es va referir al finançament 'extra' ofert per una de les seves empreses, Cor Comunicació, a la internacional Bargerpleta, constructora d'un hotel a Berlín. Segons va dir, la construcció de l'establiment hoteler ha estat "més onerosa del que es preveia" per la qual cosa Cor va prestar 800.000 euros a Bagerpleta --en part a través de Kradonara-- per augmentar la inversió.
