Com va passar amb els primers Pressupostos de la coalició, la prioritat dels morats és preservar el bloc d'investidura
MADRID, 23 gen. (EUROPA PRESS) -
La necessitat de suports de l'Executiu per convalidar la reforma laboral al Congrés i l'oferta de Cs a obrir-se a votar a favor han tornat a despertar el debat sobre la possibilitat de la geometria variable, una via rebutjada de pla d'Unides Podem, que pretén treure endavant la norma exclusivament des del 'bloc d'investidura'. Per tant, i com va passar ja als Pressupostos Generals del 2021, prova de tornar a enterrar aquesta opció.
La nova reforma, pactada entre l'Executiu i els agents socials, no satisf per ara els aliats habituals del Govern central, perqu Bildu, el PNB i ERC han advertit de la seva negativa a avalar-la sense modificacions.
Molt dur es va mostrar el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, que va parlar de "xantatge" en comptes de "negociació" i de crear un "front comú" contra el text si persistia l'actitud de no tocar "ni una coma". També va assenyalar que ERC no est per a donar suport a "projectes personals", en allusió a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, mentre que el seu homleg del PNB, Aitor Esteban, va condicionar el seu suport al fet que prevalguin els convenis autonmics.
En aquest escenari, Ciutadans s'ha afanyat durant les últimes dates a mostrar la seva disposició a donar suport al nou marc normatiu pactat en el dileg social, sempre que no se cedeixi amb les pretensions de les forces nacionalistes.
L'oposició a aquesta possibilitat és total a l'espai confederal que pretenen convncer, des del dileg que comanda Díaz en el seu projecte més destacat, a aliats habituals de l'Executiu des de l'arc progressista i plurinacional, sobretot el PNB, ERC i EH Bildu.
En les files del soci minoritari de la coalició, els principals portaveu i ministres com Alberto Garzón i Irene Montero ja han destacat al llarg d'aquesta setmana la importncia de preservar la majoria d'investidura.
El PSOE també dona preferncia a la via els socis per també ha reclamat al PP que no rebutgi el marc consensuat amb els agents socials i discrepa en la visió de l'ala morada respecte a Ciutadans, perqu seria "inexplicable" que grups parlamentaris no li donessin suport, com va apuntar la sotssecretria general del PSOE, Adriana Lastra. El ministre de Presidncia, Félix Bolaños, va alludir a "eixamplar majories" perqu la reforma és un projecte de país.
EL "PARANY" DE CS
Mentre, el president d'Unides Podem, al Congrés, Jaume Asens, es va mostrar molt grfic a l'hora de rebutjar aquesta possibilitat: aquesta via és un "parany" i un "salvavides" que no cal fer servir, perqu interpreta que els plans de la formació taronja no són apuntalar la nova reforma laboral, sinó "trencar" i "entorpir" el bloc d'investidura.
De fet, va parlar de preservar el "patrimoni" que suposen les actuals aliances preferents de l'Executiu, que han pogut armar per que, com reconeix Unides Podem, aporten estabilitat a l'Executiu. De fet, apunten que si aquesta relació es deteriora, després ser "difícil" de reconstruir.
LA "DIRECCIÓ D'ESTAT" QUE VA PROCLAMAR IGLESIAS I VA QUALLAR EN ELS PGE
Una majoria de "direcció d'Estat", com va manifestar l'ex-vicepresident Pablo Iglesias quan liderava Unides Podem, que es va consagrar als Pressupostos Generals del 2021, també en ple debat sobre la possibilitat de recórrer al suport de Cs, que el PSOE no donava per descartat.
En aquell moment, segons recorden fonts de l'espai confederal, es va obrir un dels episodis de més tensió en la coalició sobre el rumb a prendre en els suports parlamentaris, un "pols" que es va decantar del costat dels morats amb aquest bloc on se situen també formacions com Més País i Compromís.
Aquesta majoria, a ulls de l'ala minoritria de la coalició, garanteix un abast progressista a l'acció executiva i legislativa, a més de ser clau per escometre l'"agenda social" programada per a la segona part de la legislatura.
A més, resten per culminar altres projectes que requereixen vots d'aquests aliats, com la derogació de la llei mordassa, la llei d'habitatge, la normativa de memria democrtica i futurs projectes com la reforma fiscal, objectiu prioritari per als morats al 2022 i sobre el qual volen també construir una majoria amb els socis prioritaris.
Ara com ara, l'espai confederal ha demanat preservar l'"essncia" del text i insta a explorar amb els socis d'investidura més avanos en un futur o consensos parallels, com amb altres projectes prioritaris. Aix sí, són conscients que Bildu, que té una pressió sindical més diferenciada que la resta de formacions, comporta complexitat i hi ha més optimisme amb altres socis preferents.
D'aquesta manera, els morats pensen que no és hora de "tacticisme", com va apuntar Asens, i no conceben que grups de l'arc progressista acabin posicionant el seu vot en el mateix sentit que Vox i el PP.
