Presentaran al juny un informe amb "respostes diferents" sobre la resolució del conflicte
BARCELONA, 25 abr. (EUROPA PRESS) -
El president del consell acadèmic de l'acord de claredat, el politòleg Marc Sanjaume, ha assegurat que el "límit" amb el qual treballen per donar resposta a les preguntes que els va plantejar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, és la política comparada i no pas la legalitat espanyola.
"No volem fer un informe estrictament jurídic. Ara bé, la legalitat és un constrenyiment que a ningú no se li escapa", ha dit aquest dimarts en una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press.
Sanjaume ha explicat que treballen per presentar al juny un informe que doni resposta a les preguntes que els va fer Aragonès sobre els "mecanismes" per solucionar el conflicte, les característiques que hauria de tenir un acord de claredat i les condicions per maximitzar la legitimitat d'un referèndum, entre altres assumptes.
El politòleg ha detallat que l'informe abordarà la qüestió del referèndum perquè així l'hi van demanar, però també hi haurà "cert marge per poder plantejar respostes diferents", una possibilitat prevista en les preguntes --que parlen d'un referèndum o mecanismes anàlegs--.
"Les respostes no seran tancades, plantejaran possibilitats i des del rigor acadèmic", i ha afegit que el rebuig del Govern central a celebrar un referèndum és un fet que condiciona enormement, en les seves paraules.
UN CONSELL "PLURAL"
Sanjaume, que s'ha declarat independentista, ha elogiat la composició "plural" del consell acadèmic després de les crítiques a Aragonès per incloure-hi persones contràries al procés independentista i a l'1-O, com la politòloga Astrid Barrio.
Ha assegurat que es pren aquestes crítiques com una cosa positiva, que acredita la pluralitat dins el consell, i ha afegit que li hauria agradat "fins i tot més pluralitat des de la banda independentista" entre els experts.
A més a més, ha mantingut que en el consell hi ha el consens que "és la ciutadania de Catalunya la que ha de tenir la paraula sobre l'estatus de Catalunya", i que el debat està en de quina manera, quan i amb quins procediments.
