Afirma que l'"incomoda" el retorn del rei emrit
BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Universitats, Joan Subirats, ha lamentat que hi continua havent "molts interrogants" sobre l'espionatge amb Pegasus, per la qual cosa ha dit no estar satisfet amb la gestió del cas, si bé creu que s'ha fet tot el que s'ha pogut per esclarir els fets.
"Crec que s'ha fet tot el que s'ha pogut per hi continua havent molts interrogants", ha dit en una entrevista del diari 'Ara' aquest dilluns recollida per Europa Press.
Ha recalcat que "hi ha una certa sensació d'insatisfacció per com s'ha gestionat aquest tema".
"Hi ha una manca d'informació fiable sobre qu va passar. Aix és el més significatiu", ha afirmat en l'entrevista, i ha assegurat que est a l'expectativa de la compareixena del president del Govern central, Pedro Sánchez, dijous en el ple del Congrés.
Preguntat per la visita a Espanya del rei emrit, Joan Carles I, ha explicat que l'"incomoda, sobretot per la manera de fer-ho" i ha considerat que calen explicacions sobre la seva conducta.
"Després de tot el que ha passat torna a Galícia a participar en unes regates com si no hagués passat res i sense la capacitat de donar explicacions", ha criticat.
Ha defensat que el catal ha de ser la llengua d'ús a la universitat i que castell i angls "hi han de tenir presncia de manera natural" ats que la combinació de les tres llengües és --en les seves paraules-- important.
Ha considerat que les universitats catalanes són "un model d'xit" i tenen molt bons resultats; per ho ha atribut a l'augment de les taxes --que ha instat a corregir-- i ha lamentat que Catalunya sigui la segona comunitat que menys inversió pública dedica a les universitats.
LLEI D'UNIVERSITATS
Subirats ha dit haver canviat el marc del projecte de llei d'universitats impulsat pel seu antecessor, Manuel Castells, perqu va generar "una situació de bloqueig negatiu", malgrat subratllar que impulsava canvis pels quals mereixia ser aprovada.
Ha apostat per impulsar cursos de reciclatge a les facultats, fomentar que la ciutadania pugui tenir accés a les recerques acadmiques i internacionalitzar les universitats.
"Ara el finanament públic no arriba ni a cobrir les parts més bsiques del funcionament de la universitat", ha criticat, i ha apostat per incrementar els recursos destinats a les universitats en 2.000 milions d'euros abans del 2030.
També ha considerat que els alumnes "tenen una part de raó" quan es queixen sobre la manca d'innovació docent i ha celebrat que tinguin una representació del 25% en els rgans de govern dels centres.
