MADRID, 9 abr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional ha dictat una providència en la qual dóna deu dies improrrogables al Parlament perquè aclareixi si la declaració sobiranista que del 23 de gener segueix vigent, després d'aprovar-se el 13 de març una proposta del PSC que demanava iniciar un "diàleg" entre Generalitat i Estat per organitzar a Catalunya una consulta d'autodeterminació.
La pregunta es fa de manera prèvia a valorar la impugnació que va presentar el Govern central contra la consulta per entendre que és incompatible amb la Constitució i produeix efectes jurídics.
Mitjançant aquesta petició, el tribunal de garanties pretén saber si la resolució aprovada el passat 13 de març amb els vots de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA--, 27 en contra --PP i C's-- i tres abstencions --la CUP- "substitueix íntegrament" la declaració sobiranista que va obtenir llum verda el 23 de gener, que únicament va tenir 85 vots a favor perquè el PSC no es va sumar a la proposta.
MATÍS IMPORTANT
Fonts de l'alt tribunal han assenyalat a Europa Press que l'aclariment sobre el document que s'ha de tenir en compte és important, ja que el primer reconeix la legitimitat del poble de Catalunya com a "subjecte polític i jurídic sobirà", una precisió terminològica que no s'inclou a l'acord finalment amb més suport pel PSC.
La iniciativa de l'executiu contra la declaració sobiranista no és un recurs d'inconstitucionalitat ni d'un conflicte de competències, com va aclarir en el seu moment la vicepresidenta del Govern central Soraya Sáenz de Santamaría, sinó que s'utilitza una "tercera via" que ofereix la Constitució, que és la d'impugnar l'acord del Parlament del passat 23 de gener.
ARGUMENTS DEL GOVERN CENTRAL
El Govern entén que la resolució del Parlament resulta inconstitucional per vulnerar allò disposat en els articles de la Constitució 1.2, 2, 9.1 i 23, en relació amb l'article 168.
Entre els principals arguments es troba el que no es pot declarar la sobirania del poble català quan a aquesta només li correspon al poble espanyol en el seu conjunt, i el Govern central defensa que la Constitució garanteix l'"indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".
També s'argumenta en la impugnació que una reforma constitucional que comporti un canvi substancial del model d'Estat "ha de ser el producte d'una decisió del poble espanyol, titular de la sobirania nacional, i d'acord amb els procediments previstos en la pròpia Constitució en el seu article 168".
En conseqüència, s'afegeix, el reconeixement d'un nou subjecte sobirà al poble català requereix una prèvia decisió constituent, "políticament imputable" a qui és el poble sobirà, l'espanyol.
Al fil d'aquest argument, es veu conculcat el dret de la resta d'espanyols a participar en política, com defensa l'article 23 de la Constitució.
