Gairebé 59.000 electors ja van emetre el seu vot per correu per aquest 18-F, que es desenvolupa en 2.347 locals amb un total de 3.950 meses
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
Un total de 2.693.624 gallecs poden votar en les eleccions autonòmiques que se celebren aquest diumenge, 18 de febrer, segons les dades que va publicar al desembre l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
D'ells, 2.217.110 resideixen a Galícia i 476.514, el 17,7% del cens, a l'estranger. A més, 79.072 persones poden participar per primer cop en unes eleccions al Parlament de Galícia, per haver complert 18 anys des de l'anterior votació, que va tenir lloc el 12 de juliol del 2020.
Per circumscripcions, a la Corunya són 1.088.386 els gallecs amb dret a vot, que és la més àmplia, seguida de Pontevedra, amb 911.704 sufragistes. A Lugo poden emetre el vot 337.734 persones i a Ourense, 355.800.
La jornada es desenvolupa en 2.347 locals electorals que, en total, contenen 3.950 meses.
GAIREBÉ MIG MILIÓ D'ELECTORS EN DIÀSPORA
De tots els gallecs cridats a les urnes, n'hi ha gairebé mig milió --476.514-- que resideixen a l'exterior i que en aquesta ocasió, igual que en els comicis generals del juliol del 2023, no hauran d'haver demanat el vot prèviament.
El cens de residents absents (CERA) definitiu pel 18-F, que també va publicar l'INE, reflecteix al seu torn un increment dels registrats en relació amb el cens de les últimes generals --amb un alça de més de 4.000 persones--. Això sí, fins a aquest divendres encara es desconeixia quin havia estat la participació de l'emigració.
Per circumscripcions, la província de la Corunya és la que registra un nombre d'electors CERA més elevat, amb 164.8421; seguida de Pontevedra, amb 138.182; Ourense, amb 103.832; i Lugo, amb 69.658.
I quant al 'top cinc' de països, segons el nombre de potencials electors que resideixen a l'estranger, l'Argentina continua al capdavant amb molta diferència, ja que computa 166.289. El segueixen Cuba i el Brasil, on se superen els 45.000. Mentrestant, l'Uruguai computa 37.165; i Suïssa, el primer país aliè al continent americà en el rànquing, 34.114.
El CERA reflecteix així el pes percentual que tenen els residents a l'exterior a l'hora de decidir sobre el futur Govern autonòmic, un fet que avala un cop d'ull a l'històric d'eleccions celebrades a la Comunitat. No en va, quan Manuel Fraga va perdre el 2005 la majoria absoluta, va fiar a l'emigració la possibilitat de pujar fins a l'escó 38.
El focus va estar llavors a la província de Pontevedra, però el recompte del vot exterior va certificar la fi de l'era de Fraga al capdavant de la Xunta. Quatre anys més tard, el març del 2009, el seu successor, Alberto Núñez Feijóo, va aconseguir sumar 39 dels 75 escons de la Cambra autonòmica la nit electoral. Posteriorment, el vot emigrant rebaixaria la seva majoria absoluta a 38 actes, ja que el PSOE en va guanyar un per Ourense en detriment del PPdeG.
A l'ara líder nacional del PP, en canvi, en les autonòmiques de juliol del 2020, les últimes a les quals es va presentar a Galícia, el suport dels emigrants li va permetre la seva majoria absoluta més àmplia en arribar a les 42 actes en l'hemicicle gallec --el recompte del sufragi en la diàspora va inclinar llavors la balança al seu favor en arrabassar un escó al PSdeG a Pontevedra, que va sumar el PPdeG--.
VOT PER CORREU
De tots els potencials votants, gairebé 59.000 ja han emès el seu vot per correu, la qual cosa suposa un 37% més que en els comicis del 2016 i una caiguda del 20% en comparació amb les dades del 2020, unes eleccions amb rècord històric de sufragis a distància en uns comicis marcats per la pandèmia.
En total, fins al tancament del termini de la nit de dijous passat, han estat admesos 58.903 vots, és a dir, el 93,72% de les 62.831 sol·licituds cursades.
Comparativament, el vot per correu cau un 20% respecte de les eleccions autonòmiques, marcades per haver tingut lloc l'estiu del 2020, durant els primers mesos de la pandèmia de la covid-19 i durant els quals es va aconseguir un sostre històric amb 73.595 sufragis.
No obstant això, el nombre de vot per correu sí que puja en comparació amb les gallegues del 2016, en les quals es van acceptar 43.002 sufragis, un 36,97% menys que per a la cita d'aquest diumenge.
Per províncies, la Corunya ha estat on més vots s'han acceptat (22.725), seguida de Pontevedra (18.980), Lugo (8.758) i Ourense (8.440).
