Sosté que ni va avisar amb temps ni va explicar les raons per les quals no pot acudir a la seu a Madrid
MADRID, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal de Comptes (TCu) ha denegat la petició de l'expresident català i líder de Junts, Carles Puigdemont, de comparèixer per videoconferència en el judici que se celebrarà aquest divendres contra ell i altres 34 excàrrecs del Govern per la responsabilitat comptable del presumpte desviament de despeses relatives a l'1-O i a l'acció exterior del 'procés'.
En una providència, recollida per Europa Press, l'òrgan fiscalizador explica que la sol·licitud "no s'ha realitzat amb l'antelació suficient per poder ser tramitada en els termes previstos per la llei".
La Consellera del Departament 2º de la Secció d'Enjudiciament del TCu incideix que Puigdemont ha tingut "gairebé un any per poder realitzar la seva petició i, no obstant això, no l'han formulat fins que faltaven quatre dies per a l'acte de la pràctica de la prova".
A més, el tribunal recalca que la defensa no ha explicat ni ha justificat les causes i raons per les quals el líder independentista no podria comparèixer a declarar aquest divendres a la seu del madrileny carrer de Fuencarral.
La vista --a la qual no tenen obligació de comparèixer els encausats però sí les seves defenses-- està fixada al calendari per les 11.00 hores del 17 de novembre i inclou la pràctica de tres testificals, inclosa la del propi Puigdemont.
Es preveu que el mateix divendres l'assumpte quedi vist per a sentència, atès que s'espera que el judici duri només un dia i que les conclusions --tant de les acusacions com de les defenses-- es presentaran després per escrit.
EXPRESIDENTS, EXCONSELLERS I EXDELEGATS
En aquesta causa la Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros de forma conjunta i solidària als 35 encausats després de rebaixar les estimacions inicials del propi Tribunal de Comptes, que havia previst una responsabilitat comptable d'uns 9,5 milions d'euros. Societat Civil Catalana, per la seva banda, reclama 5 milions d'euros a 11 excàrrecs del Govern inclosos en la llista del Ministeri Públic. Els encausats ja han aportat una fiança de cara al judici per evitar embargaments.
Entre els 35 noms consta --a més de Puigdemont-- el de l'expresident català Artur Mas, que ja va ser condemnat pel propi Tribunal de Comptes a tornar a la Generalitat una mica més de 4,9 milions d'euros (als quals es va sumar més d'un milió d'euros en concepte d'interessos) per l'organització de la consulta independentista del 9 de novembre de 2014.
En la llista també figuren exconsellers condemnats pel Suprem, com Raül Romeva i Jordi Turull; exconsellers residents a l'estranger, com Toni Comín i Lluís Puig; exdelegats de la Generalitat a l'estranger, com els dels Estats Units, França, Itàlia i Portugal; i delegats a l'exterior que encara son en el càrrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck (països del sud-est d'Europa).
Així mateix, estan encausats nou persones que van ser processades pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona en la causa oberta pels preparatius del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Destaquen l'exsecretari general de la Presidència del Govern Joaquim Nim; l'exsecretari de difusió de Presidència Antoni Molons; l'exsecretari general de Treball Josep Ginesta; i l'exdirector del Diplocat Albert Royo.
La Fiscalia va precisar en el seu escrit, al qual va tenir accés Europa Press, que la part de la demanda dedicada a les despeses de l'1-O "compleix l'encomana realitzada per la Sala Segona del Tribunal Suprem" en condemnar per malversació a Junqueras i als exconsellers Romeva, Bassa i Turull. També va incloure en la seva demanda a tres "rebels": Puigdemont, Comín i Puig.
Respecte a la part de la demanda relativa a les despeses de l'acció exterior, el Ministeri Fiscal va incloure tant els viatges realitzats per l'expresident i els exconsellers com les despeses efectuades per les diferents delegacions de la Generalitat a l'estranger i les diverses activitats del 'Diplocat', tant aquelles destinades a promocionar el procés sobiranista com una altra sèrie de despeses.
EN CAS D'UNA AMNISTIA
Ara, davant l'aprovació d'una futura llei que amnistiï a l'independentisme català, les fonts consultades no descarten que l'òrgan fiscalizador pugui presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per consultar la legalitat de la norma. Subratllen, no obstant això, que no hi ha precedents perquè el TCu mai ha presentat una qüestió d'aquest tipus davant la cort de garanties.
Les mateixes fonts expliquen, a més, que hi ha doctrina que contempla aquesta possibilitat, però asseguren que també hi ha dubtes jurídics sobre aquest tema. Insisteixen que caldrà esperar al fet que l'eventual llei d'amnistia s'aprovi i entri en vigor per poder estudiar detalladament el seu contingut i avaluar l'impacte que podria tenir en la causa.
