Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 21 Oct. (EUROPA PRESS)
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg farà conèixer aquest dilluns, en lectura pública, la sentència de la seva Gran Sala sobre el cas de l'etarra Inés del Río i l'aplicació de la doctrina 'Parot' a una condemnada per fets comesos abans d'aprovar-se el Codi Penal del 1995.
La decisió que adopti aquest tribunal internacional pot significar la derogació d'aquesta doctrina, introduïda el 2006 pel Tribunal Suprem i que estableix que les redempcions de pena han d'aplicar-se sobre el total de les condemnes imposades i no sobre el límit màxim de compliment de 30 anys. D'aquesta manera es va evitar que nombrosos etarres o delinqüents greus quedessin en llibertat molt abans d'esgotar la seva condemna.
En concret, segons les dades del Ministeri de l'Interior, són 53 etarres els que es troben a la mateixa situació que Inés del Río i l'estada a la presó dels quals es deu únicament a l'aplicació de la 'Doctrina Parot'. A més, l'esquerra abertzale treballa en els noms d'un mínim d'una vintena de terroristes més als quals se'ls aplicaria la mateixa norma jurídica els anys vinents.
UN O DOS ANYS PER A CADA MORT
Dels 53 etarres que podrien sortir lliures si deroguen la 'Doctrina Parot', nou han complert només un o dos anys de presó per a cada assassinat i n'hi ha 44 amb delictes de sang que sumen un total de 239 assassinats, segons les dades recollides per Europa Press.
En aquest grup destaquen Domingo Troitiño amb 22 assassinats al seu 'currículum' criminal, entre atemptats amb resultat de mort i assassinats directes. Per aquests crims ha complert 26 anys de presó, a penes un any i un mes per a cada assassinat. Per part seva, l'etarra Juan Carlos Arruti Azpitarte té 24 assassinats pels quals porta 24 anys a la presó. En el seu cas la mitjana surt a un any exacte per a cada vida. També hi ha membres dels GRAPO, dels GAL o violadors i altres delinqüents greus.
Va ser el mes de març passat quan la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg va acollir la vista sobre el 'cas Inés del Río'. Espanya va estar representada per l'Advocacia de l'Estat Isaac Salama, qui es va preguntar davant dels 17 jutges del tribunal si "és igual un assassinat que 132".
En un primer moment es va estudiar si la sentència es podia conèixer el mes de juliol, després es va vaticinar un veredicte per al mes de setembre, però finalment es produirà a l'octubre, un retard que fonts coneixedores del funcionament d'aquest tribunal entenen com una prova de falta d'acord, el que aniria en contra dels interessos del Govern espanyol.
COM APLICAR UNA SENTÈNCIA CONTRÀRIA A ESPANYA
Les interpretacions de com caldria aplicar aquesta sentència ha generat nombroses reaccions aquests últims mesos, incloent la del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, qui va arribar a parlar de la possibilitat d'aplicar una "enginyeria jurídica" per, en cas que la 'Doctrina Parot' fos derogada, poder endarrerir la sortida dels etarres de la presó per mitjans legals i de procediment judicial.
El secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, va ser preguntat la setmana passada sobre l'escenari que s'obriria en el cas que la norma fos derogada i ha afirmat que és responsabilitat dels jutges de l'Audiència Nacional l'aplicació d'aquesta sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
Ha afegit que la responsabilitat de l'executiu en aquest tema va acabar amb la defensa del recurs davant del Tribunal i que en cap moment ha plantejat la possibilitat de no atendre el veredicte de la Gran Sala, com s'ha exigit des d'alguns sectors. Sobre un possible rebuig a la 'Doctrina Parot', el mateix Martínez ha admès que es partia d'"una situació complicada", recordant que el que es decideix és el recurs d'una condemna anterior.
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-DULCE, ha afirmat aquest dilluns que una vegada que el Tribunal d'Estrasburg es pronunciï sobre l'anomenada 'doctrina Parot' haurà d'"examinar a cada cas concret" els efectes que la decisió pot tenir sobre els casos als quals s'ha aplicat la doctrina.
