Afirma que era conscient de les ordres de retirar els llaços grocs malgrat que no li ho havien notificat personalment
BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat el diputat de la CUP al Parlament Pau Juvillà a sis mesos d'inhabilitació i a una multa de 1.080 euros per un delicte de desobediència durant la campanya electoral de les generals del 2019, quan era regidor a Lleida.
La sentència, consultada per Europa Press, exposa que Juvillà "es va negar obertament i de manera reiterada i contumaç a complir els acords i requeriments" de la Junta Electoral de Zona i de la Provincial per retirar els llaços grocs i una bandera estelada de la finestra del despatx del seu grup municipal a l'Ajuntament de Lleida.
Arran d'una denúncia de l'aleshores regidora de Cs Ángeles Ribes, la Junta Electoral de Zona va enviar el requeriment de retirar els símbols independentistes a l'aleshores president del grup municipal --que va deixar el càrrec aquell mateix dia--, però el tribunal considera que Juvillà "va tenir coneixement puntual" de l'ordre perquè només hi havia dos regidors de la CUP al consistori.
Quan va justificar que Juvillà sí que coneixia l'ordre, els magistrats recorden que va publicar dos tuits en què mostrava una imatge de la façana de l'Ajuntament amb els llaços i la bandera, a més d'una foto amb la diligència de requeriment de la JEZ.
Una setmana després d'enviar la primera ordre, la Junta va tornar a requerir --aquest cop personalment-- Juvillà perquè retirés uns símbols que considerava que afectaven la neutralitat de les institucions durant la campanya electoral, i quan va constatar que no els havia retirat, va ordenar que ho fessin els Mossos, el 13 d'abril.
Malgrat que aleshores Juvillà no era diputat, l'ha jutjat el TSJC perquè ara sí que és aforat en tenir un escó al Parlament, on també és secretari tercer de la Mesa.
LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
En el judici, la defensa de Juvillà va qüestionar l'ordre de retirar símbols independentistes i va al·legar que el mateix logotip del seu partit inclou una bandera estelada, per la qual cosa va sostenir que aquesta instrucció "lesionava" la seva llibertat ideològica.
Els jutges assenyalen l'"argúcia argumental que suposa provar de trobar similituds consistents entre l'emblema de la formació política i els símbols independentistes als quals les juntes electorals es van referir" en les seves ordres, i exposen que la CUP no va manifestar en el seu moment que aquests acords de la JEP i la JEZ suposessin renunciar a les sigles de la seva formació.
La defensa de Juvillà va al·ludir a la llibertat d'expressió per demanar que se l'absolgués, sobre la qual cosa els jutges admeten el "caràcter inequívocament partidista dels símbols continguts en el requeriment de la JEZ de Lleida i, per tant, contrari al deure de neutralitat electoral" però recorden que es tracta d'un debat resolt en la jurisprudència del Suprem.
La sentència també es basa en el Reglament de l'Ajuntament, que regula els despatxos dels grups municipals, i en què les ordres de la Junta Electoral van ser formalment correctes, per "descartar que l'acusat podia invocar aquest dret com a membre d'una determinada formació política quan es trobava en l'ús d'un espai públic, que li va ser reconegut per la seva condició d'autoritat de l'administració local i per a l'exercici de les seves funcions públiques, i no com a ciutadà i militant d'un partit polític".
