PALMA DE MALLORCA, 15 jul. (EUROPA PRESS) -
Mario Sorribas, qui fora apoderat i home de confiança d'Iñaki Urdangarin, ha defensat en la seva última declaració davant del jutge José Castro que, durant la seva gestió al capdavant d'Aizoon --propietat al 50% de la Infanta Cristina i del seu marit--, facilitava al Duc de Palma "tota mena de qüestions que a ell li poguessin interessar" perquè pogués lluir-se en els consells d'administració d'empreses a les quals suposadament assessorava, una tasca que segons els investigadors facturava a través d'Aizoon a fi de tributar menys en la seva declaració de la renda.
Durant la declaració que va prestar com a imputat el mes de juny passat, a transcripció de la qual ha tingut accés Europa Press, Sorribas ha explicat que va ser nomenat apoderat de la societat dels Ducs després que aquests l'anunciessin que se n'anaven a marxar als Estats Units, per la qual cosa "necessitaven a una persona que fora un mandatari que pogués anar a signar papers de contribucions a l'Ajuntament o al banc, o qualsevol qüestió de tipus menor".
Tot això perquè, ha explicat, "aquests senyors no haguessin de venir cada vegada des dels Estats Units a arreglar temes".
Al ser preguntat pel fiscal anticorrupció Pedro Horrach sobre si entre les seves funcions es trobava la de controlar els ingressos periòdics que percebia Urdangarin de les mercantils on estava com a conseller assessor, Sorribas va negar aquesta qüestió, si bé ha precisat que en algunes ocasions el Duc li va comentar que participava en Consells d'empreses i li sol·licitava informacions sobre els assumptes que havia d'abordar en les seves reunions.
"El meu treball era de documentalista fins a cert punt, facilitar-li a ell tota mena de qüestions que li poguessin interessar i amb les quals ell pogués, diguem, no sé si lluir-se seria la paraula, però poder aportar algun tipus de dada en les seves reunions", ha abundat l'encausat, recordant com va haver de documentar una sèrie de pràctiques en relació amb la responsabilitat social corporativa de les empreses de comunicacions i lliurar-li un informe perquè Urdangarin pogués exposar aquestes dades a Telefónica.
Davant les argumentacions ofertes per Sorribas, la Fiscalia sosté que Urdangarin va interposar Aizoon per poder facturar "certs serveis de caràcter personalíssim", com el servei domèstic, que no tenien res a veure amb l'activitat de la immobiliària, tot això amb l'objectiu de reduir la seva pròpia tributació en la declaració de l'IRPF.
Alhora, de la inspecció que ha sigut portada a terme a la societat resulta que el gendre del Rei Joan Carles va percebre retribucions procedents d'entitats privades per la seva condició de conseller assessor, com les que va cobrar de mercantils com Motorpress Ibérica, Aceros Bergara, Mixta África, Pernod Ricard (França), Havas Sports France, Seeliger i Conde, i que volia "ocultar" a l'hora de pagar l'IRPF.
"EM TEMO QUE ESTAVA SOL A AIZOON"
Durant la compareixença de Sorribas, el fiscal li ha preguntat si, durant els mesos que va desenvolupar tasques de consultoria i assessoria a Aizoon va veure a algú més treballant per a aquesta societat, l'imputat va respondre contundent: "Em temo que estava sol, vull dir amb el senyor Urdangarin, però treballant sol en aquesta posició".
En qualsevol cas, ha manifestat que havia prestatgeries al seu despatx "amb documentació que jo no sé qui havia produït".
Precisament, Hisenda va posar de manifest en un informe com la plantilla d'Aizoon no era idònia per als serveis que suposadament prestava, a l'estar integrada, entre d'altres, "per quatre treballadors de la llar, una estudiant, una enquestadora que diu treballar per a una altra persona, dues persones que mai ningú ha vist treballar per a la societat, un noi d'encàrrecs i una amb primer d'estudis d'Infermeria fent 'curta i pega' d'Internet".
"D'acord amb aquesta composició, aquesta plantilla difícilment podia prestar els serveis d'assessoria a les entitats a les quals facturava i de les quals el senyor Urdangarin era conseller/assessor", assevera l'Agència Tributària.
Hisenda assenyala així que l'existència d'Aizoon només es justifica com a "pantalla" de la qual se servia Urdangarin per ocultar les retribucions personals que percebia a arrel de la seva pròpia activitat personal, deduir-se despeses no relacionades amb aquesta societat i subjetar-les a una tributació inferior.
