La Fiscalia manté la petició de 6 anys de presó per a l'exconseller i 4 per al mosso Lluís Escolà
BARCELONA, 13 jul. (EUROPA PRESS) -
El judici a l'exconseller d'Interior Miquel Buch per presumptament designar el mosso d'esquadra Lluís Escolà com a càrrec de confiança perquè escortés l'expresident del Govern Carles Puigdemont --a l'estranger després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució-- ha quedat vist per a sentència aquest dijous a l'Audiència de Barcelona, un dia abans del que estava previst.
L'última jornada del judici ha estat marcada per la ratificació de la petició de penes de la Fiscalia que, després d'exposar-se totes les proves del cas, continua reclamant per a Buch una condemna de sis anys de presó i 27 d'inhabilitació pels presumptes delictes de malversació i prevaricació; i per a Escolà de quatre anys i mig de presó i 23 d'inhabilitació en qualitat de cooperador necessari.
Per la seva banda, les defenses han reclamat l'absolució, i aquest dijous també ha estat el torn dels interrogatoris als dos acusats: Buch ha negat que nomenés el mosso com a assessor perquè pogués continuar escortant Puigdemont a l'estranger, tal com sosté la Fiscalia, i ha afirmat que "mai" no va parlar amb l'expresident sobre el seu servei de protecció.
L'exconseller ha aprofitat l'últim torn de paraula en el judici per arremetre contra els directors de la investigació dels Mossos d'Esquadra sobre el cas, que considera "carregada de subjectivitat, prejudicis, errors i mala fe": la va dirigir l'intendent Toni Rodríguez, que el 2021 va ser destituït del càrrec de director de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) i traslladat a la comissaria de Rubí (Barcelona).
Escolà, que havia estat cap operatiu de la unitat d'escortes de presidència durant el mandat de Puigdemont, ha declarat que va acompanyar Puigdemont fins a Bèlgica la nit del 29 d'octubre del 2017 quan estava de vacances des d'aquell mateix dia perquè l'expresident li ho va demanar, ha assegurat que va exercir d'assessor i la seva advocada, Isabel Elbal, ha valorat que fiscalitzar un càrrec de confiança com el que ocupava suposa una "persecució política".
