L'expresident socialista va al·legar que aquesta organització va tenir un paper decisiu en la fi d'ETA: "Són professionals i discrets"
MADRID, 14 abr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, va recomanar al PSOE posar-se en mans del Centre Henri Dunant, amb seu a Ginebra, quan buscaven un mecanisme de mediació internacional amb Junts, tal com havia exigit l'expresident Carles Puigdemont per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez.
El PSOE va demanar a Zapatero referències d'aquest centre i els va dir que en tenia "la millor opinió" després del paper que van tenir en la negociació entre la banda terrorista ETA i el Govern socialista durant els seus anys a La Moncloa.
Així ho relata en el llibre 'Crónica de la España que dialoga', basat en diverses converses amb l'exdirector del diari 'La Vanguardia' Màrius Carol i que ha estat recollit per Europa Press.
En un capítol dedicat a defensar l'amnistia als implicats en el procés, Zapatero admet el seu paper en l'acostament entre el PSOE i Junts. "He ajudat, ajudo i ajudaré", assenyala, "sense pretendre cap protagonisme, que no em correspon, a buscar una sortida al conflicte català; per aquest motiu defenso l'oportunitat de l'amnistia".
A continuació, explica en què consisteix la seva tasca. "Hi he col·laborat, quan m'ho han demanat, perquè PSOE i Junts s'entenguin. Quan el meu partit em va preguntar pel Centre Henri Dunant, a fi de disposar d'un verificador dels acords, els vaig respondre que en tenia la millor opinió", afegeix.
"Són persones molt professionals i discretes en les quals es pot confiar, que han ajudat a resoldre processos molt més complicats, a Irlanda del Nord, Colòmbia, Veneçuela...I puc donar fe que la seva contribució per assolir la pau al País Basc i aconseguir el final d'ETA va ser decisiva en els anys en què vaig estar a La Moncloa", sosté.
TROBADES A SUÏSSA AMB MEDIADOR
El PSOE va optar per aquesta organització perquè afavorís les trobades amb Junts i amb verificador internacional, el diplomàtic salvadorenc, Francisco Galindo Vélez, que havien de tenir lloc fora d'Espanya, segons les condicions imposades pels de Carles Puigdemont en l'acord per fer president a Sánchez.
La primera d'aquestes reunions es va celebrar el 2 de desembre a Suïssa, i hi van participar diversos dirigents de tots dos partits, entre els quals el secretari d'Organització, Santos Cerdán i la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras.
Els partits amb prou feines han donat detalls d'aquestes trobades, ni sobre qui hi ha participat ni sobre els continguts tractats, tot i que han assegurat que s'ha complert el compromís de dur a terme una reunió al mes i, per tant, s'han produït trobades al gener, febrer i març.
Zapatero torna a esmentar el Centre Henri Dunant en un altre moment del llibre, el que dedica al final d'ETA i a les negociacions prèvies entre els enviats del Govern central i els etarres juntament amb els mediadors del centre amb seu a Ginebra.
DOS NORUECS QUE "VAN ARRISCAR MOLT"
Recorda la història, ja coneguda, de les reunions a Suïssa i Noruega en les quals va participar el socialista Jesús Eguiguren i, per la banda d'ETA, José Antonio Urrutikoetxea 'Josu Ternera' i Ion Iurrebaso 'Robert' i posteriorment Francisco Javier López Peña 'Thierry' i torna a agrair la tasca dels mediadors.
"I vull deixar exprés reconeixement que hi va haver molta gent anònima que va treballar perquè tot sortís bé. En el Centre Henri Dunant hi van estar dedicant hores i esforços desenes de persones des del 2004 fins a pràcticament el 2015, persones que van voler i volen romandre en l'anonimat tot i que la seva dedicació fos decisiva. Gent que ha estat temporades convivint amb els responsables d'ETA. En les circumstàncies mes insòlites a Noruega, a Suïssa, a les muntanyes de França..." relata.
Zapatero destaca, en concret, que hi va haver alts càrrecs noruecs que "van arriscar molt" per aconseguir arribar fins al final, en concret parla de dues persones, un home i una dona "que pot ser que fossin els que van contribuir més al fet que ETA abandonés per sempre la violència" segons assenyala.
Diu que quan li explicaven alguns viatges que van fer amb cotxe amb membres de la banda i el que parlaven amb ells, fins i tot anys després el relat el continuava inquietant. "Quan anys després de deixar el Govern central vaig poder finalment estar amb ells tot sol, recordo que ens vam quedar mirant-nos fins que ens vam fer una gran abraçada".
