És el primer equip líder en la jornada 12 sense explicar Barça, Madrid i Atlètic des de 2002
MADRID, 6 nov. (EUROPA PRESS) -
El Girona va vèncer a Osasuna (2-4) dissabte passat mentre que el Reial Madrid no va passar de l'empat davant el Rayo Vallecano (0-0) aquest diumenge, resultats que han permès a l'equip català situar-se líder en solitari de LaLiga EA Sports al final de la jornada 12, un primer lloc que no ostentava a hores d'ara un equip que no fos Reial Madrid, FC Barcelona o Atlètic de Madrid des de la temporada 2002-03.
Fa ja gairebé tres mesos des que comencés la competició i el Girona, després de 12 jornades disputades, és el sorprenent líder de LaLiga EA Sports. L'equip català està vivint una arrencada històrica amb 31 punts assolits dels 35 que han estat en joc, amb 10 victòries i un empat que, amb més de dos terços de Lliga encara per jugar, suposen el 63% dels punts que va aconseguir el Girona al final de la passada campanya.
Un ritme de puntuació que ni Reial Madrid, Barça ni Atlètic han estat capaços d'aguantar, sent els de Míchel l'actual líder en solitari de la Primera Divisió. Un liderat històric, però no solament pel Girona, sinó per LaLiga. Feia 21 anys des que un equip que no fos Reial Madrid, FC Barcelona o Atlètic de Madrid, estigués en el més alt de la classificació en solitari. L'últim a aconseguir alguna cosa així va ser la Reial Societat, que en la temporada 2002-03 va ser líder després de 12 partits disputats, amb 5 punts menys dels quals té el Girona.
I és que les 31 unitats de l'equip 'gironí' és un de les millors arrencades històriques de Primera. Més enllà dels tres 'grans' del futbol espanyol, tan sol el Reial Betis en la llunyana campanya 34-35 (les victòries estan multiplicades per 3 punts com ocorre en l'actualitat) va aconseguir sumar la mateixa quantitat de punts que els catalans aquesta temporada. És més, l'equip català ha igualat el 9º millor arrencada de la història de LaLiga, sent aquest al seu torn el 6º millor del que portem de segle.
Uns guarismes que, fins al moment, han assegurat un lloc entre els 3 primers classificats de la taula. Dels altres 8 equips que van arrencar de manera idèntica al Girona la temporada, 6 van acabar guanyant LaLiga -Reial Madrid (32-33, 88-89 i 11-12), FC Barcelona (10-11 i 22-23) i Reial Betis (34-35)- quedant en segona posició el Reial Madrid (58-59) i en tercer lloc l'Atlètic de Madrid (12-13). Per tant, la qual cosa sí ha assegurat fins al moment un començament de temporada com el del Girona és un lloc entre els 4 primers de la classificació, la qual cosa suposaria la classificació per a la Lliga de Campions.
UN LÍDER AMB UN ESTIL DEFINIT
El Girona de Míchel és un equip amb identitat. La seva verticalitat, pressió alta i aposta pel futbol ofensiu són algunes dels seus senyals d'identitat. Sota un esquema de 4-3-3, que en ocasions passa a ser un 3-4-3 en termes ofensius, el tècnic madrileny ha trobat l'equilibri per fer mal als seus rivals i, a pesar que és l'equip que més gols encaixa dels 10 primers classificats, sotmet al rival a través del millor atac de LaLiga, on són l'equip més golejador amb 29 punts.
Pedra angular dels catalans és Aleix García. Per ell passen tots els atacs dels 'blanc-i-vermells', sent el jugador del Girona que més accions amb pilota ha realitzat fins al moment en Lliga, amb 1099. A més, és el màxim assistent de l'equip, al costat de Sávio i Dovbyk, amb 4 passades de gol, i el jugador que més ocasions ha creat fins al moment, amb 25. En la faceta golejadora, també ha ajudat l'equip amb 3 gols, alguns d'ells decisius com els quals va marcar en el Ramón Sánchez-Pizjuán i el Nou Mirandilla.
I si Aleix és el catalitzador del Girona, Sávio és l'agitador. L'extrem brasiler de tan sol 19 anys, que s'està estrenant en LaLiga, està sent una de les grans revelacions de la temporada en el futbol europeu. És el jugador menor de 20 anys que més participacions en gols ha realitzat en les cinc grans lligues fins al moment amb 7, sent també el segon jugador que més regatejos ha completat en LaLiga amb 26, solament per darrere de Bryan Zaragoza (36).
Però darrere d'un gran equip sempre hi ha un gran golejador, i el Girona ho ha trobat en l'ucraïnès Artem Dovbyk. El davanter, ex del Dnipro-1, és la referència ofensiva dels de Míchel. Gràcies a la seva corpulència, aporta una sortida a l'equip quan se sent pressionat en la construcció, i fixa als centrals rivals perquè els extrems i migcampistes puguin trencar a l'espai i generar perill des de segona línia. A més, a tot això, cal sumar que és el 5º màxim golejador de LaLiga amb 6 punts, i que tan sol Jude Bellingham (12) ha participat en més gols que ell en el que portem de temporada.
Un Girona la ratxa del qual i estil avalen que no és flor d'un dia, sinó que estarà en la terna per les posicions de Lliga de Campions fins al final de la competició. I, per què no seguir somiant despert amb una heroïcitat que no fa tant va ser capaç d'aconseguir en la Premier League el Leicester City? Robar un títol de Lliga als més grans del país.
