"La meva ambició no és ser molt coneguda", assegura
BARCELONA, 8 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora mallorquina Antnia Vicens ha reunit en el volum 'Quasi un miracle' (La Magrana) els seus contes, un antologia que recull més d'una vintena de narracions curtes des de principis dels anys 60.
En una trobada aquest dijous amb diversos mitjans, la Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2022 ha assegurat que est molt agrada per l'inters pels seus contes, i ha remarcat que li sembla un "miracle" cada cop que sent inters per les seves publicacions o quan un lector compra un llibre seu.
Ha subratllat que escriure és el que ha fet tota la vida des de la seva joventut --el conte més antic que apareix en l'antologia és del 1963--, i ha afegit que la seva ambició no ha estat mai "tenir molts lectors ni ser molt coneguda".
Vicens (Santanyí, 1941), en el prleg del llibre, explica que la més d'una vintena de contes que apareixen en el volum ja s'havien publicat en diferents edicions, algunes exhaurides, per que s'inclou l'indit 'Clar com un mirall'.
"La vida l'agafes i la poses en paraules", ha subratllat l'autora, que en aquests contes articula relats que giren al voltant de famílies trencades, passions, enganys i baralles, per en els quals també apareixen l'amor, l'amistat i el goig de viure.
"ESCRIURE SEMPRE HA ESTAT LLIBERTAT"
Ha recordat que va néixer en plena postguerra i, que després d'una infncia sense llibres i amb penúries, a través de les paraules va entendre que "podria dibuixar" una finestra o un jardí.
L'escriptora ha subratllat que per ella "escriure sempre ha estat llibertat", i ha confiat que el lector escolti la música que ella sent quan escriu.
Respecte al pregó per la Setmana del Llibre en Catal, que comena aquest divendres a Barcelona, ha destacat que girar al voltant de la seva relació amb els llibres i la lectura.
L'editor Joan Riambau ha remarcat que la trajectria de Vicens és molt mplia, comenant per la novella per després irrompent en la poesia, i que hi ha "moltes portes d'entrada" en el món de l'autora.
Riambau ha assegurat que és una escriptora que obre escletxes per endinsar-se en la seva obra, i ha considerat que lectors que no la coneixen "poden entrar en el seu univers".
