L'entitat se suma a la petició d'una renda mínima d'inserció de ciutadania
BARCELONA, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
El nombre de desnonaments entre els usuaris de Creu Roja s'ha multiplicat per quatre en els últims dos anys, passant del 3,8% fins al 15%, segons posa de manifest el cinquè observatori de la vulnerabilitat que elabora periòdicament l'entitat humanitària i que ha detectat que els esmentats usuaris estan ara "més empobrits i amb un sostre precari".
El president de Creu Roja, Josep Marquès, ha destacat que l'estudi, que s'ha elaborat d'acord amb 820 enquestes realitzades entre una mostra de 16.000 persones que han rebut algun tipus d'ajuda, indica que "la precarietat està pujant", pel que ha reclamat més implicació del Govern i de les companyies subministradores de gas, llum i aigua per ajudar les famílies que ho estan passant pitjor.
"La societat necessita una renda mínima d'inserció per a les persones que realment la necessiten" i així puguin pagar la seva llar o els subministraments bàsics --entre 300 i 500 euros mensuals serien suficients--, ha subratllat Marquès, ja que fins a un 78,5% dels usuaris de l'entitat té problemes o no pot pagar el lloguer o la hipoteca i al voltant del 41% té mensualitats pendents de pagament.
El desnonament, addicionalment, genera altres impactes com el deteriorament de la convivència, de les relacions socials, en l'adaptació dels fills o en l'adaptació a l'entorn, segons reflecteix l'estudi, i a més un 39% no rep cap tipus d'ajuda durant aquest procés --els que sí ho fan no obtenen ajudes econòmiques, sinó humanitàries de primera necessitat, de mediació o d'assessorament--.
RIFA EXTRAORDINÀRIA
"Hem de reaccionar", ha afegit el president de Creu Roja, qui ha evidenciat que la societat civil està viva perquè a l'últim any han augmentat en 1,8 milions d'euros els ingressos de l'entitat que procedeixen de socis i, a més, el total d'allò recaptat en la rifa extraordinària que se celebra aquest dijous s'ha situat en els 3,1 milions d'euros, un 12% més que l'any anterior.
L'estudi de la vulnerabilitat de l'entitat s'ha començat a elaborar el juny del 2011 entre els usuaris d'alguns dels seus programes solidaris, i ha detectat una precarització d'aquest col·lectiu, ja que si fa dos anys la meitat cobrava algun prestació, ara mateix només ho fan el 37%; i si fa dos anys un 17,5% cobrés una renda mínima d'inserció, ara mateix és l'11,2%, en un context en el qual la mitjana d'ingressos d'aquestes famílies també ha baixat d'entre els 400 i 600 euros a entre 300 i 500 euros.
Alhora, el 39% ha canviat de pis en els últims quatre anys, especialment per buscar un lloguer més econòmic, i una de cada tres persones no pot pagar subministraments bàsics com aigua, llum i gas, el que incideix que el 58% té dificultats per mantenir una temperatura òptima en la seva llar --16 punts més que fa dos anys--.
Per aquesta raó, Marquès ha demanat a les companyies de subministraments "bons socials" que impedeixin problemes més grans, i ha recordat l'acord signat fa una setmana amb Agbar per als rebuts de persones grans de 65 anys, un exemple que aspiren que s'estengui al gas i la llum.
L'estudi calcula que la mitjana dels costos de lloguer i subministraments se situa entre els 300 i els 500 euros, la mateixa quantitat que ingressen aquestes famílies, tot i que l'existència de "molts més despeses" per menjar o en les famílies amb fills, també provoca que la percepció de patir problemes de salut per causes econòmiques s'hagi disparat del 55% al 84% dels enquestats.
