BARCELONA, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
Les basses i estanys temporals emeten CO2 de forma natural a l'atmosfera durant tot l'any, malgrat no tenir aigua, sent les zones seques les que alliberen una quantitat més gran de carboni, segons revela un treball de l'Institut Català d'Investigació de l'Aigua (Icra) i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB).
L'estudi, que publica la revista 'Scientific Reports', suposa un canvi del paradigma clàssic sobre el paper de les basses i estanys com a fonts d'emissió de carboni i el seu impacte en l'efecte hivernacle del planeta, ha informat la universitat aquest dimecres en un comunicat.
En concret, alliberen a l'atmosfera prop de dos quilograms de CO2 per metre quadrat a l'any, la qual cosa és similar a la que emeten les aigües corrents amb més turbulència, com rius, rierols i torrents, i és un valor que triplica el flux de CO2 procedent de llacs, embassaments i llacunes permanents.
El primer autor de l'article, Biel Obrador, ha subratllat que "fins a fa una dècada, es considerava que les aigües continentals tenien un paper irrellevant en els fluxos globals amb l'atmosfera, com a conseqüència de la petitíssima superfície que ocupen en comparació amb els grans compartiments planetaris de carboni, els oceans".
En l'estudi, els experts han analitzat els fluxos de CO2 i metà, dos gasos amb un poderós efecte hivernacle, en basses temporals de petites dimensions a l'illa de Menorca, amb unes condicions molt variades i una durada de la fase amb aigua que oscil·laven entre diversos mesos i diversos dies o setmanes.
Els investigadors evidencien l'absència de literatura científica sobre els cicles en el cas de petites basses i estanys, per la qual cosa destaquen que l'estudi és pioner en aquest sentit.
