Publica a Espanya el llibre 'Memorias de un luthier'
BARCELONA, 27 maig (EUROPA PRESS) -
El membre històric de Les Luthiers Carlos Núñez Cortés ha publicat a Espanya el llibre 'Memorias de un luthier' (Libros del Kultrum), i ha assegurat que un dels llegats de l'històric grup argentí és descobrir que "un pot riure molt i divertir-se amb elements mig nobles, amb material bufó i intel·ligent".
"Mai no vaig deixar de ser Luthier", ha subratllat en una trobada amb mitjans a Barcelona quan es compleixen sis anys de la seva jubilació voluntària de l'agrupació, i ha dit que continua en contacte amb els companys que continuen amb Les Luthiers -- aquest any han anunciat el seu comiat--, però que ell va decidir baixar dels escenaris el 2017 després de 50 anys.
Ha reivindicat com a part d'aquest llegat els mecanismes idiomàtics per arribar a l'acudit --que va reflectir en el llibre 'Los juegos de Mastropiero'-- i que el van portar a descobrir per què el públic es divertia i agraïa "un acudit ben escrit", que es basava en l'idioma i jugar amb les paraules, al qual se suma la música.
'Memorias de un luthier', que es va publicar a l'Argentina fa cinc anys i l'edició espanyola del qual conté una addenda a l'epíleg sobre la continuació de dos dels membres històrics durant uns anys més amb la companyia, repassa les obres del grup humorístic musical, la història de la formació, la personalitat de Johann Sebastian Mastropiero i anècdotes de la mà de Núñez Cortés (Buenos Aires, 1942).
Ha considerat que va ser un "miracle" l'èxit que va tenir el grup i que res no va ser pensat per endavant quan diferents integrants del grup en els 60 anaven a cantar polifonia clàssica una vegada a la setmana a la Universitat de Buenos Aires, on va coincidir un grup que tenia un 'humor especial', i ha subratllat el paper que va tenir Gerardo Masana en la constitució del grup i l'ús d'instruments fabricats per ells mateixos per a una combinació de música i humor.
MÚSIC, HUMORISTA I ACTOR
"Mai no m'hauria imaginat que m'hauria pixat de riure pel barroc alemany", ha remarcat Núñez Cortés, i ha subratllat que per ser un Luthier ideal primer s'és músic, després humorista i en tercer lloc actor.
Ha considerat que el fet de formar-se a Buenos Aires, crisàlide de cultures, pot ser que els beneficiés per "absorbir" tot tipus de gèneres i tenir empenta per atrevir-se fent un tango o una bossa nova.
Preguntat per si veu possible Les Luthiers amb noves generacions de 'luthiers', Carlos Núñez Cortés ha subratllat que li agradaria veure grups que no els imitin, sinó que creïn material com el seu, que conjugui música i humor, però que no li agradaria que aquestes noves formacions representessin les seves obres.
"No m'encantaria anar a veure un espectacle en el qual representin les nostres obres perquè és com fer una obra dels germans Marx sense els germans Marx, o 'El Gordo y el Flaco' sense el Gordo i el Flaco", ha dit.
També preguntat pels límits de l'humor, ha dit que existeixen, com l'autocensura, però són qüestions diferents: "Mai se m'ocorreria fer un acudit sobre l'Holocaust, això és un límit", ha afegit, però que sí li encanta fer broma sobre la personalitat dels mateixos argentins, tot i que algú es pugui sentir molest.
Ha recordat que durant la dictadura militar argentina, malgrat fer acudits sobre ells, només els en van censurar un en el qual, en un noticiari sobre una jura de ministres, al de cultura el dotaven amb el grau més baix de l'escalafó militar: "Aquest el van entendre. El vam treure durant un temps, després el vam tornar a introduir", ha fet broma.
Ha remarcat que els instruments informals que Les Luthiers van crear estan "ben guardats", i ha rememorat que alguns van ser un autèntic desafiament, com és el cas de l'òrgan de campanya creat per a 'La marcha de la conquista' que els va portar gairebé un any de feina.
