Es pot aprovar al ple del Parlament Europeu de juny
BARCELONA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
L'eurodiputat Toni Comín ha confiat que el ple de juny del Parlament Europeu validi destinar el 10% dels ingressos de les subhastes de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle a accions de mitigació del canvi climtic en pasos en desenvolupament.
En un dileg telemtic organitzat aquest dimecres per l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Comín ha celebrat que la Comissió de Medi Ambient hagi proposat ampliar la xifra des del 5% que va suggerir inicialment la Comissió de Desenvolupament --ell forma part d'ambdues--.
Ha assegurat que pot suposar una "modesta contribució" al compromís que van adoptar els pasos en la 15 Conferncia Internacional sobre el Canvi Climtic, de 2009, en la línia de destinar 100.000 milions d'euros a accions de mitigació en l'anomenat sud global.
D'altra banda, ha apuntat que la Comissió de Medi Ambient no ha adoptat l'anomenada "finestra externa" per la qual es preveia dedicar el 2,5% dels ingressos de les subhastes a projectes postulats per pasos externs a la Unió Europea, en el marc del fons de modernització.
No obstant aix, ha assegurat que el balan total és "relativament positiu", ja que el percentatge global de recursos dedicats al desenvolupament de la proposta creixer, a l'espera que el ple ho validi.
També ha ressaltat que el 10% ser "obligatori, no potestatiu", amb el que es blinda normativament el percentatge destinat a la cooperació.
Comín ha demanat considerar les subhastes de drets d'emissions com "donar dret a contaminar a la indústria i al transport", i ha apuntat que el ritme en el qual el planeta es ressent dels efectes del canvi climtic no es correspon amb el ritme amb el qual la política tracta de respondre aquest repte.
En aquest sentit, ha considerat "inacceptable" la nova taxonomia aprovada per la Comissió Europea --per la qual es passa a considerar la nuclear i el gas com a inversions verdes--, i ha afegit que es va produir una insurrecció, textualment, en la Comissió de Medi Ambient sobre aquesta qüestió.
Ha opinat que el capítol en el que Europa ho est "fent millor" és la lluita contra el canvi climtic, i ha situat el Parlament Europeu --i, concretament, la Comissió de Medi Ambient-- a l'avantguarda mundial en aquest mbit, pel qual es pretén reduir un 55% les emissions de gasos d'efecte hivernacle per 2030.
GUERRA A UCRANA
L'eurodiputat ha afirmat que la guerra a Ucrana "hauria de ser un estímul a la transformació verda", perqu les implicacions energtiques del conflicte, sobretot relatives al gas, no s'han d'abordar activant la compra de carbó a Polnia sinó accelerant processos d'innovació amb noves fonts d'energia, segons ha dit.
No obstant aix, ha augurat que la resposta de les institucions europees ser mixta: inclour mesures que enforteixin la lluita contra el canvi climtic i no ha descartat "algunes decisions que autoritzin algun tipus d'emissions".
ALTRES PONENTS
Al debat, moderat pel periodista Antonio Cerrillo, també ha participat l'ambientalista i consultora Gisela Torrents, ha aplaudit que es busquin "formes d'invertir en pasos empobrits", per ha assenyalat que s'hauria de deixar d'emetre al ritme actual, en lloc de discutir qu es fa amb els ingressos pels drets d'emissió.
Al seu torn, l'ambientalista Andreu Escriv ha apuntat que sectors com l'aviació emeten més que tot el continent afric, i ha apostat per "posar-los un límit".
