Recupera la història del seu avi assassinat durant la Guerra Civil
BARCELONA, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora saragossana Cristina Fallaràs ha enterrat el silenci i la culpa davant la violència política en la seva nova novel·la de "impúdics però imprescindibles" secrets familiars 'Honraràs el teu pare i la teva mare' (Anagrama), que versa sobre l'assassinat del seu avi patern el 1936.
"Quan un treu els silencis íntims i familiars el resultat és impúdic, però em semblava imprescindible", ha dit en roda de premsa aquest dimecres, on ha explicat que va pensar inicialment que necessitava entendre la seva tendència a l'autodestrucció i a les escombraries i no volia deixar en herència el silenci de la seva generació als seus fills.
De fet, va ser la maternitat, que va aconseguir assumir després de deu anys, la que la va cridar a fer neteja i no arribar al que ella havia heretat "i pel que la societat s'ha fet mal i és un pou de putrefacció".
VIOLÈNCIA POLÍTICA I TRANSICIÓ
Aquesta putrefacció és la violència política transmesa de generació en generació i que genera suïcidis i drogodependències i que a la seva sembla que fa "moltes de les pèssimes relacions que es mantenen amb els altres neixen d'una violència política que mai ha estat tractada".
Ha definit que aquesta violència política és la responsable que hi hagi 150.000 assassinats a les cunetes, i que els seus familiars s'expliquin per milions, fills d'una dictadura sense sanar que fa que tots ells "visquin violentament".
LLEI D'AMNISTIA
Ha criticat que la base d'aquesta violència està en la Llei d'Amnistia de 1977 on es va pactar no jutjar els crims de la Guerra Civil, de manera que han quedat impunes i sobre ells s'ha construït la democràcia, i el fet que hi hagi "torturadors corrent pel carrer", per exemple.
A més ha criticat que la Transició es va construir des del destapi, les drogues i la moguda, i no sobre el compromís i les persones en les cunetes: "No va haver-hi lluita política seriosa, l'associacionisme va desaparèixer dels barris".
AVI ASSASSINAT
Ha explicat que es va trobar als 50 anys amb que el seu avi havia estat afusellat, fet del que no havia tingut notícia en la seva vida, i com a conseqüència d'això, "havia desaparegut qualsevol esment familiar" a l'avi.
Fallaràs es va posar a investigar la seva història i va trobar moments atroços i tendres, en una confluència de l'escabrós amb la tendresa, que li va fer adonar-se que ha estat filla del silenci, com hi ha milions de persones a Espanya, i ha agregat: "El que havia de fer era desfer el silenci".
Ha detallat que la novel·la consta de tres parts, cadascuna amb un gènere literari diferent: una primera versa sobre la cerca de si mateixa amb els personatges reals; la segona és una novel·la més clàssica que es remunta a principis del segle XX, i l'última és narrativa intimista de paràgraf curt.
"Em vaig esfondrar. No podia escriure ni manejar-me en la vida", ha dit Fallaràs, que va descobrir que el seu avi, fuster, va aparèixer assassinat amb 32 anys, la qual cosa li va suposar un drama bestial perquè se'n va adonar que no ho trobava a faltar perquè no existia, així que l'assassinat havia estat doble: perquè a part de la seva mort, li havien arrabassat la pena com a néta, en un trencament bàrbar.
EXPRESSAR EL DOLOR
"Has de jugar amb la literatura per expressar el dolor i la memòria", ha dit Fallaràs, que ha tingut en les seves pàgines un exercici de sanar-se personalment i anar escombrant misèries.
Es va adonar que aquesta lluita o era íntima o no valia la pena, i ha agregat: "No estem avançant perquè cada ciutadà no ha exposat el que ell viu", ha assenyalat Fallaràs, que considera que quan no hi ha un relat íntim del silenci, el relat social i polític és impostat, així que és necessari mirar a l'interior de la família i dir les coses pel seu nom.
Ha reivindicat la necessitat de mirar-se la cara, cosa que li va anar més fàcil després de ser desnonada i passar penúries a La Floresta (Barcelona), on va ser molt més conscient que ella ha estat construïda pels qui van sobreviure i van guanyar, i no per aquells que van perdre i van quedar sumits en el silenci.
