BARCELONA, 30 jul. (EUROPA PRESS) -
Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha constatat la presència continuada de boscos de coníferes de muntanya dels Pirineus fins a la costa fa 50.000 i 15.000 anys.
Segons ha informat la UAB aquest dilluns en un comunicat, s'han analitzat més de 1.200 fragments de carbó de llars d'una quinzena d'unitats arqueològiques del jaciment de Cova Gran de les Avellanes i Santa Linya (Lleida), que han demostrat que el pi vermell abundava a la zona.
"Indiquen una presència hegemònica del pi vermell al nord-est de la península ibèrica i mostren que la coberta forestal de coníferes de muntanya era contínua", ha afirmat la investigadora de l'IPHES Ethel Allué.
Els investigadors destaquen la resistència dels pins, que els va permetre adaptar-se a una condicions ecològiques i ambientals rigoroses, més fredes que les actuals.
A més, l'estudi constata que el pi vermell era utilitzat com a principal combustible pels Neandertals i Homo sapiens que van habitar el jaciment.
En aquesta línia, l'investigador Rafael Mora conclou que l'anàlisi permet "aprofundir en el coneixement del paisatge de l'enclavament i de la biogeografia d'un arbre essencial en la supervivència dels caçadors-recol·lectors de l'Edat de Gel".
