"El feminisme ha de ser interclassista"
BARCELONA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
La periodista i escriptora Gemma Ruiz Pal reivindica les dones nascudes en els anys 50 en la novella 'Les nostres mares' (Proa), Premi Sant Jordi 2022: "Les nostres mares no les tenim com un referent i ho són moltíssim. Són les tapades. Els hem d'agrair que fossin l'exemple de com anar pel món. Són el referent de vida".
En una entrevista d'Europa Press, ha explicat que a través de la histria d'una desena de dones nascudes durant el franquisme teixeix "una xarxa de sororitat" en la qual es veuen reflectides totes les classes socials i s'aborden les problemtiques tabú de l'poca, que moltes d'elles contiuen d'actualitat, com l'avortament, el consentiment, l'homosexualitat i la renúncia als propis somnis.
A 'Les nostres mares', Ruiz Pal (Sabadell, 1975) dedica un capítol a cadascuna d'aquestes dones, que estan interconnectades, i l'autora ha remarcat que aix ha obligat a dotar la novella de "complexitat" perqu totes tinguessin el mateix protagonisme i expliquessin la seva histria des del seu punt de vista.
"El feminisme ha de ser interclassista", ha reivindicat Ruiz, qui ha considerat que també ha de ser inclusiu i no quedar-se recls en compartiments, sinó que ha de ser antiracista, transinclusiu i ha de defensar els drets humans de totes.
Per construir aquests personatges, tots ells inventats, l'autora es va nodrir d'histries de grups d'amigues de la seva mare, que li van explicar experincies, i a partir d'aquí ella va construir els seus propis rols perqu reflectissin "l'hostilitat" en qu van viure les dones durant el franquisme.
Ha volgut reflectir en la novella com en aquests anys els drets de les dones sempre es consideraven "ajornables" i observar la inconscincia de privilegi que tenien els homes durant el rgim franquista.
L'escriptora ha assenyalat que amb les histries viscudes en un temps de "malson" ha volgut mostrar l'energia i el talent de les dones per subvertir la situació, i ha remarcat que les generacions posteriors han estat beneficiries d'aquest esfor, sovint poc reconegut.
Ha afirmat que els estereotips de gnere continuen incardinats en la cultura i la manera de mirar el món, ha subratllat que la ficció té "una part responsable forta" com a gran difusora i ha remarcat que la cultura i la literatura no són inncues.
DRETS "EN DUBTE"
Ruiz ha recordat que en l'acte de lliurament del Premi Sant Jordi va emfatitzar que feia gairebé dues dcades que no es concedia a una escriptora, ha remarcat que va assenyalar "una anomalia per poder-la palliar", ha celebrat que es guardonés una novella feminista i ha subratllat que encara queda molt camí per recórrer.
Preguntada per la situació actual, ha afirmat que l'entrada de l'extrema dreta als parlaments democrtics fa que els drets "es posin en dubte i es qüestionin", i ha remarcat que s'ha de tenir clar que els drets costen molt de guanyar i molt poc de perdre.
"Els feixismes, les extremes dretes, el conservadorisme més recalcitrant anti-drets humans els intentar excarvar, i els primers seran els de les dones i de les minories", ha subratllat l'escriptora.
