Programa deu funcions del 27 d'octubre al 8 de novembre sota la batuta de Riccardo Frizza
BARCELONA, 19 oct. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu acollirà del 27 d'octubre al 8 de novembre deu funcions d''Il trovatore' de Giuseppe Verdi, una trama de "trauma" i de venjança estrenada el 1853 i que aquest cop estarà ambientada en la Primera Guerra Mundial i amb Riccardo Frizza com a director d'orquestra.
Ho ha dit aquest dimecres el director escènic, Àlex Ollé, en una roda de premsa amb Frizza; el director artístic, Víctor Garcia de Gomar; el baríton Juan Jesús Rodríguez (comte de Luna); la soprano Saioa Hernández (Leonora) i la mezzosoprano russa Ksénia Dudnikova (Azucena), que encapçalen el repartiment amb el tenor italià Vittorio Grigolo en el paper de Manrico.
Aquestes quatre veus s'alternaran els papers segons les funcions amb Àngel Òdena, que interpretarà el comte de Luna; Hibla Gerzmava en el paper de Leonora; Judit Kutasi en el d'Azucena i Yonghoon Lee en el de Manrico.
L'òpera està estructurada en quatre actes --'El duel', 'La gitana', 'El fill de la gitana' i 'El càstig'-- sobre el llibret de Salvadore Cammarano i Emanuele Bardare, "que va traslladant constantment emocions a l'espectador" i que està basat en l'obra de teatre homònima del dramaturg romàntic espanyol Antonio García Gutiérrez.
En la història, la parella formada per Leonora i Manrico encarna la llibertat i l'idealisme però està condemnada per la gelosia i l'amenaça del poder, mentre que el comte de Luna, punitiu i sàdic, té una debilitat obsessiva per Leonora, i la misteriosa i enigmàtica Azucena custodia un secret que els destruirà tots plegats.
Per Ollé, 'Il trovatore' condensa "l'esperit de l'època del Romanticisme, l'amor, l'odi i la venjança amb uns protagonistes que estan traumatitzats" per les circumstàncies personals, i és una de les 25 òperes més representades del món, composta per un Verdi en plena maduresa artística, ha dit.
POSADA EN ESCENA DINÀMICA I FOSCA
La peça aborda la rebel·lió i les accions irracionals en temps de guerra sense espai per a la reflexió, cosa que Ollé ha exemplificat amb la guerra d'Ucraïna, i ha explicat que van decidir no ambientar-la en aquest conflicte perquè és massa "pròxim i complicat".
Així, està ambientada en la Primera Guerra Mundial (1914-1918), "perquè té elements medievals, com espases i escuts, però també màscares de gas", i compta amb una posada en escena a càrrec d'Alfons Flores dinàmica i fosca que dona resposta a les múltiples localitzacions i a l'espectacularitat del muntatge.
AMOR, POSSESSIÓ I VENJANÇA
Per Juan Jesús Rodríguez, el seu personatge és monocromàtic i viu per venjar-se i en un constant disgust, tot i que arriba un moment en el qual sucumbeix "al poder de l'amor d'un home cap a la dona" i s'haurà d'enfrontar a la set de possessió i venjança.
El baríton ha lamentat no estar programat més cops en altres temporades del Liceu --"em sembla que no estar-ho quatre anys amb el que represento i el que faig és sorprenent"--, i Víctor Garcia de Gomar ha contestat que el Liceu aposta per la varietat de veus i per reprogramar cantants ajornats per la pandèmia.
ELS "MATISOS" DE LES DONES VERDINIANES
Ksénia Dudnikova ha defensat que Azucena és un personatge caracteritzat per les contradiccions i per estar en constant lluita amb si mateixa, qualitats que assegura que són pròpies dels personatges de Verdi, "plens de matisos i de sentiments que constitueixen un gran drama".
Per la seva banda, en el seu debut al Liceu, Saioa Hernández dona vida a una Leonora que, "com totes les dames verdinianes, psicològicament és molt enrevessada i complicada" i vocalment és una barreja de totes les característiques de les veus operístiques.
Riccardo Frizza ha reivindicat que el llibret d''Il trovatore' és un dels més importants del repertori verdinià, mentre que Garcia de Gomar l'ha defensat com un dels "més desitjats entre el públic", estrenat a Roma el 1853 i només un any més tard al Liceu, on ha estat interpretada més de 280 cops, l'últim amb direcció de Gustavo Dudamel.
