BARCELONA, 6 març (EUROPA PRESS) -
L'entrada dels humans a Amèrica per l'estret de Bering fa 18.000 anys va deixar petjades en el genoma dels nadius americans, descendents d'aquells primers colons, que encara conserven adaptacions al clima àrtic encara que ja no els siguin necessàries.
Un estudi de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE), publicat en la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences', assenyala que es tracta de variants genètiques que els faciliten la digestió dels greixos, tret distintiu de l'adaptació al clima àrtic i dietes riques en proteïnes.
El científic de l'IBE i director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, David Comas, que participa en la investigació, ha assegurat que les pressions ambientals i dietètiques que es van trobar els primers pobladors d'Amèrica "els van marcar genèticament".
Del petit grup de persones que va creuar l'estret per primera vegada, solament van sobreviure els que tenien aquestes mutacions que els van permetre subsistir: "Com a resultat, totes les poblacions que van sorgir a partir d'aquests primers pobladors porten les mateixes variants genètiques", ha dit.
La paradoxa resideix que els inuit que viuen al cercle polar àrtic es beneficien d'aquesta adaptació biològica, però els indígenes de l'Amazones, que viuen en un clima tropical, també, i Comas ha assegurat que tenir adaptacions al passat no és dolent però "pot comportar disfuncions en el metabolisme".
Aquestes mutacions ja s'havien vist en els inuit, però ara també s'ha trobat amb altes freqüències en moltes de les 53 poblacions actuals i prehistòriques que s'han estudiat, incloent tribus de l'Amazones i pobles natius d'Amèrica del Nord.
En estar present en gairebé totes, els científics creuen que l'adaptació va succeir en una població ancestral, abans de creuar l'estret, i que llavors es va seleccionar a causa de les condicions ambientals.
