Publica fotografies inèdites a 'La Barcelona de Pilar Aymerich' pel seu 80è aniversari
BARCELONA, 23 des. (EUROPA PRESS) -
La fotògrafa Pilar Aymerich evoca la Barcelona dels anys 60, 70 i 80 del segle XX en el llibre de memòries visual 'La Barcelona de Pilar Aymerich', que reuneix gairebé 250 fotografies contextualitzades per escrits que signa ella mateixa: "Teníem l'esperança o la innocència que encara podíem canviar el món".
Així ha recordat aquesta època en una entrevista amb Europa Press amb motiu de la publicació de 'La Barcelona de Pilar Aymerich', editat per Comanegra i l'Ajuntament de Barcelona coincidint amb el seu 80è aniversari, en el qual ha reunit fotografies que per ella "representaven aquella època".
Aymerich (Barcelona, 1943) ha recordat que la Barcelona d'aleshores "era una ciutat amb efervescència, revolucionària" on estava tot per fer i amb molts drets encara per conquistar després del franquisme.
No obstant això, ha considerat que actualment a les grans ciutats aquesta efervescència és "més 'light'" i hi ha cert desencantament, un fenomen que ha atribuït a onades que van i vénen al llarg de la història, en les quals la societat es revela i reclama millores, i confia que tornaran.
"FOTÒGRAFA LES 24 HORES DEL DIA"
Preguntada per com li agradaria ser recordada, ha confessat que li agradaria que fos com algú que "va ser fotògrafa les 24 hores del dia, que tenia clar que veia la realitat amb ulls de dona i que havia intentat transmetre aquesta mirada a les persones, a les generacions que venien després".
S'ha definit com una fotògrafa absolutament urbana que, des de dins del moviment feminista, volia plasmar en aquell moment "el ressorgiment de les dones, el sortir de casa per intentar arreglar un món que no estava bé", regit per unes lleis que ha qualificat d'imperants i absurdes.
PRESERVAR LLEIS "QUE TANT HAN COSTAT D'ACONSEGUIR"
"Per això és tan important preservar aquestes lleis que tant han costat tant d'aconseguir i que hi ha països on ara estan retrocedint", ha alertat Aymerich.
Ha advertit que actualment existeix "un masclisme encobert, que és endèmic en la societat" i que l'Estat no protegeix les dones, i ha destacat la importància de l'educació com a part de la solució, preguntant-se si es fa prou per educar els homes.
EL LLIBRE REUNEIX DES DE RETRATS FINS A MANIFESTACIONS
Aymerich, que ha destacat que "la fotografia aporta molt a la història d'un país", ha explicat que el llibre permetrà descobrir un gran percentatge de fotografies inèdites i que s'estructura en seccions, com la dedicada a la mobilització i resistència obrera i una altra a manifestacions feministes, amb un reportatge sobre la quotidianitat a la presó de la Trinitat.
La fotògrafa dedica una secció a retrats a figures destacades com Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Marta Pessarrodona, Manolo Vázquez Montalbán, Joan Fuster, Josep Pla, Joan Brossa, Antoni Tàpies i Pere Calders, entre molts altres, i ha confessat li va quedar pendent de retratar Salvador Espriu, que sempre se li "escapava".
L'OFICI DE FOTÒGRAFA I PROJECTES PENDENTS
Sobre l'ofici, la guanyadora del Premi Nacional de Fotografia 2021 i de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005 ha defensat que "una fotògrafa té l'obligació d'estar informada, de tenir molta cultura", i ha constatat que la fotografia sempre és subjectiva, perquè cada fotògraf trasllada la seva pròpia realitat.
Ha assegurat que li queden encara diversos projectes per fer, entre els quals un de més intimista, centrat en què els passa a les dones de la seva edat, les seves aspiracions i el que tenen per explicar: "Perquè la vida no s'acaba als 80 anys: a l'inrevés, pot revifar molt més la teva manera de veure el món".
