MADRID, 25 des. (EUROPA PRESS) -
El telescopi espacial Webb ha estat llanat amb xit aquest 25 de desembre des del port espacial europeu de Kourou, a la Guayana francesa, a bord d'un coet Ariane 5.
Una missió conjunta de la NASA, l'ESA i l'Agncia Espacial Canadenca, Webb es va enlairar a les 12.20 UTC, després de set dies de retards successius per incidncies en els preparatius i el mal temps.
Nou minuts després del llanament es va separar l'etapa principal del coet. Abans d'aconseguir mitja hora de vol est previst que es desprengui l'etapa superior de l'Ariane 5, alliberant a l'observatori per al desplegament de panells solars i antenes per enviar els primers senyals al control de terra.
És l'observatori més gran fora de la Terra mai construt, amb una massa de llanament de 6,2 tones. El desplegament del seu mirall i el seu protector solar no es completar fins a 13 dies després del llanament, i la seva inserció orbital final arribar en 29 dies.
VEURE LES PRIMERES GALXIES
De Webb s'espera que resolgui misteris en el Sistema Solar, vegi més en profunditat mons distants al voltant d'altres estels i explori les misterioses estructures i orígens de l'univers i el lloc de la Terra en ell.
Observar la llum infraroja amb una sensibilitat sense precedents, i aix li permetr mirar enrere en el temps uns 13.500 milions d'anys per veure les primeres galxies després del Big Bang.
Entre les seves característiques tcniques destaquen el mirall primari --compost per 18 segments hexagonals que combinats creen un mirall amb un dimetre de 6,5 metres, enfront dels 2,4 metres del Hubble--, el parasol i quatre instruments científics entre cmeres i espectrgrafs.
El telescopi es desplegar a l'espai prop del punt lagrangi Terra-Sol L2, a 1,5 milions de quilmetres de la Terra. La seva destinació és aquest perqu, equilibrat entre les forces gravitacionals del Sol i la Terra, mantindr la mateixa orientació pel que fa a ambdues, i el calibratge i blindatge són més senzills.
Webb estar protegit per un gran parasol fet de cinc fulles de Kapton revestit d'alumini i silicona que mantindr al mirall i els seus quatre instruments científics principals a temperatures properes al zero absolut.
A diferncia del Hubble, que observa en els espectres ultraviolat proper, visible i infraroig proper, Webb observar en la llum visible de longitud d'ona llarga (taronja a vermell) a través del rang de l'infraroig mitj. Aix li atorga 100 vegades més sensibilitat.
Aix permetr una mplia gamma d'investigacions a través de molts subcamps de l'astronomia, que observi i estudi els primers estels, de l'poca de reionització, formació de les primeres galxies, prengui fotografies de núvols moleculars, grups de formació estellar, així com objectes amb alt desplaament cap al vermell i que siguin massa vells i distants perqu poguessin ser observats per l'Hubble i altres telescopis anteriors.
25 ANYS DE DESENVOLUPAMENT
En desenvolupament des de 1996, inicialment va ser denominat com Next Generation Space Telescope o NGST, fins que el 2002 va ser denominat James I.Webb en honor a l'administrador de la NASA de 1961 a 1968.
El projecte, la finalitat del qual és donar relleu als telescopis espacials Hubble i Spitzer, ha tingut cinc anys de retard en el llanament i el seu cost final ronda els 10.000 milions de dlars.
