Actualitzat 25/08/2022 14:31

Troben restes d'un crani de neandertal de fa 60.000 anys al jaciment de l'Abric Romaní

Restes del crani de neandertal
MARIA D. GUILLEN/IPHES

El fragment conserva part dels ossos parietals, temporal i zigomàtic

BARCELONA, 25 ago. (EUROPA PRESS) -

Investigadors han trobat al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades (Barcelona) restes parcials d'un crani de neandertal de 60.000 anys d'antiguitat, ha informat aquest dijous l'Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (Iphes-Cerca).

La troballa d'un equip liderat pel catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i investigador de l'Iphes-Cerca Eudald Carbonell, que porta 40 anys d'excavació, suposa la primera vegada que es troben restes humanes neandertals al jaciment.

Un dels objectius de la campanya d'aquest any era l'excavació en extensió del nivell R del jaciment, un nivell que correspon a un campament neandertal de fa 60.000 anys especialitzat en la caça de cérvols.

El 19 d'agost es van recuperar diverses restes òssies recobertes i, després que les van netejar i analitzar diversos especialistes, es va determinar que corresponien a un crani parcial de neandertal: concretament, el fragment de crani conserva part dels ossos parietals, temporal i zigomàtic.

La tècnica restauradora de l'Iphes-Cerca ha dut a terme una tasca de restauració i conservació de les restes humanes perquè puguin ser manipulades per al posterior estudi.

Aquests dies es prenen mostres geològiques de les cases associades a les restes i que seran processades posteriorment als laboratoris de l'Iphes, i també seran importants les feines d'anàlisis d'indústria lítica i restes de fauna associats a les restes humanes.

La determinació de les espècies fòssils de vertebrats obtinguts en aquest nivell proporcionarà als investigadors una imatge molt precisa de les condicions climàtiques i de l'ecosistema en el qual van viure aquestes comunitats neandertals a Catalunya.

DECLARACIÓ DE BCIN

Durant més de 40 anys, l'arqueòleg Eudald Carbonell i el seu equip han descobert un jaciment "excepcional, únic", i la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, ha explicat en una roda de premsa que l'Abric Romaní i la Cinglera del Capelló seran declarats bé cultural d'interès nacional (BCIN).

L'Ajuntament de Capellades ha impulsat la tramitació, que suposarà més protecció i reconeixement per al conjunt i que el Govern preveu aprovar a la fi d'aquest 2022.

L'alcalde, Salvador Vives, ha celebrat la importància del descobriment i la futura declaració com a BCIN, i tant ell com la consellera han agraït la feina de l'equip d'investigadors durant els 40 anys d'excavacions contínues.

Al llarg d'aquests anys, l'equip d'especialistes ha excavat una superfície de 300 metres quadrats amb diverses capes i nivells arqueològics i ha arribat a rebaixar la superfície fins als 10 metres de profunditat.

En tots aquests nivells arqueològics s'han recuperat milers de restes d'animals i eines de pedra, com també centenars de cases i negatius de fusta en bon estat, la qual cosa ha portat a considerar el jaciment de l'Abric Romaní "un dels més importants per entendre el comportament neandertal".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés