LONDRES, 10 juny (EUROPA PRESS) -
Human Rights Watch (HRW) ha denunciat en un informe publicat aquest dilluns que les polítiques discriminatòries i la falta de voluntat política per part de la comunitat internacional impedeixen que els 124 milions de nens i adolescents que es troben sense escolaritzar aconsegueixin accedir al sistema educatiu.
A l'informe 'El dèficit en educació: Fracassos en la Protecció i Compliment del Dret a l'Educació en els Programes Globals de Desenvolupament', basat en investigacions en 40 països durant gairebé dues dècades, HRW ha assenyalat que són insuficients les mesures anunciades pels governs de tot el món, que es van comprometre fa dos anys a solucionar els principals problemes que impedeixen als menors accedir a l'educació.
Les pràctiques i lleis discriminatòries, les altes taxes fixades pels governs i la violència figuren com els principals problemes en la majoria de països amb un alt nombre de menors sense escolaritzar, segons l'ONG. "És impensable que el 2016 se li segueixi negant a milions de nens i adolescents el dret a l'educació", ha indicat la investigadora sobre els drets dels nens de HRW, Elin Martínez. "La feble monitorització governamental i la falta de polítiques antidiscriminació sovint atorguen als funcionaris el poder de decidir qui pot o no accedir a l'educació", ha afegit.
Segons HRW, els 196 membres de l'ONU van adoptar obligacions legals respecte a la infància en els seus territoris. El setembre del 2015, tots els governs van acceptar treballar junts per "garantir la inclusió i qualitat de l'educació per a tots" amb vista al 2030 com a part dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de l'ONU, cosa que posicionava com a primera preocupació l'accés a l'educació secundària per primera vegada.
A pesar del compromís establert per acabar amb les taxes i els costos associats a l'educació primària, molts països com República Democràtica del Congo i Sud-àfrica cobren taxes que la majoria de les famílies no poden permetre's, segons l'informe. Les taxes i els costos associats a l'educació secundària impedeix que milions d'adolescents a Bangla Desh, Indonèsia i Nepal, entre d'altres, finalitzin un mínim de nou anys d'educació, segons HRW.
"El meu últim dia de col·legi va ser el primer semestre del primer any d'institut. Volia continuar estudiant, però no tenia els diners necessaris", ha asseverat Endah, que va deixar el va col·legiar a Indonèsia per convertir-se en treballador domèstic a l'edat de quinze anys. "La matrícula costava 15.000 rupies (197 euros) al mes. Però el que realment no podia permetre'm era la 'taxa de construcció' i l'uniforme. Eren unes 500.000 rupies (6.500 euros). A més, cada semestre havíem de comprar llibres", ha afegit.
La violència a l'entorn educatiu afecta més de 246 milions de nens, segons el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef). El càstig físic en les escoles, una pràctica que voreja la tortura i té un impacte negatiu en la capacitat d'aprenentatge dels menors, és legal i segueix produint-se en països com Tanzània i Sud-àfrica, així com en diversos estats dels Estats Units.
Els factors que fan que les nenes deixin d'acudir a l'escola estan relacionats amb l'abús sexual i la violència per part dels professors i companys, al que se suma l'obligatorietat de les proves d'embaràs i virginitat, segons l'ONG. A més, la llei impedeix acudir a l'escola a les que es quedin embarassades.
Les males condicions en les quals es troben les escoles, que no ofereixen les instal·lacions necessàries perquè les menors afrontin la menstruació, fan que moltes adolescents abandonin l'institut o deixin d'acudir regularment. El matrimoni infantil, d'altra banda, també contribueix a augmentar el nombre de nenes sense escolaritzar en països com Nepal, Tanzània, Zimbabue i Bangla Desh, segons l'informe de HRW.
En llocs de conflicte i crisi humanitària, els nens són incapaços d'exigir el seu dret a l'educació i les escoles queden inaccessibles o insegures a causa dels atacs portats a terme per forces armades, que han provocat que milions de nens a l'Afganistan, Nigèria, Palestina, Ucraïna i el Iemen no acudeixin al col·legi, segons recullen les investigacions portades a terme per l'ONG.
"No hi ha d'haver tolerància davant del fracàs a l'hora de garantir l'educació a tots els nens i adolescents del món", ha denunciat Martínez. "Els nens no poden esperar altres quinze anys, ni tan sols un altre any escolar, perquè els governs garanteixin completament el seu dret de preparar-se per al futur", ha afegit.
El juny del 2016, els ministres d'Educació dels diferents països es reuniran a Noruega per adoptar mesures per a la millora de la qualitat de l'educació a nivell global.
