MAIDUGURI (NIGÈRIA), 31 gen. (Thomson Reuters Foundation/EP) -
Més de 30.000 nens han perdut o han estat separats de les seves famílies a Nigèria, durant una insurgència que ha forçat el desplaçament de dos milions de persones que fugen del grup terrorista Boko Haram.
Un mínim de dos terços d'aquests nens viuen amb algun parent, però la resta, al voltant de 10.000, es veuen obligats a valer-se per si mateixos, segons ha informat el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef).
Els treballadors humanitaris intenten reunir aquests nens separats amb els seus pares, cosa que pot portar diversos mesos i augmenta les possibilitats que acabin sent víctimes de matrimoni infantil, tasques forçoses i abusos sexuals, segons han assegurat les agències d'ajuda humanitària.
"Els nens poden arribar a recórrer a la mendicitat, la venda ambulant i al sexe transaccional per sobreviure", ha assenyalat la cap de protecció infantil de l'Unicef, Rachel Harvey.
Usman, un nen de 13 anys, fugia juntament amb la seva mare d'una ofensiva de Boko Haram al nord-est de Nigèria quan dos milicians del grup gihadista el van atacar. "Tenia por de morir... de no tornar a veure la meva mare", ha assegurat Usman a la Fundació Thomson Reuters.
Durant dos mesos, Usman no va saber res de la seva mare fins que dos treballadors humanitaris li van informar que l'havien trobat a la ciutat nigeriana de Maiduguri.
SEGUIMENT I LOCALITZACIÓ
Els nens que arriben a un campament o comunitat sense els seus pares o sols són ràpidament traslladats als grups d'ajuda locals, que porten a terme programes de localització i reunificació de famílies.
Els treballadors humanitaris i voluntaris intenten obtenir la major informació possible dels nens i la comparteixen amb la resta de treballadors del nord-est de Nigèria, els qui van de campament en campament i de comunitat en comunitat a la recerca dels parents dels nens.
Un mínim de tres quarts de les 1,8 milions de persones desplaçades per Boko Haram, viuen en comunitats en lloc de campaments, cosa que complica el treball i requereix molt temps, segons ha informat la coordinadora del programa de restauració familiar del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), Myriem el Khatib. "Fora dels campaments, el patró de desplaçament és més aleatori i hi ha moltes zones a les quals encara no podem accedir a causa dels atacs. Normalment el procés dura molts mesos", ha afegit.
El procés de reunificació no és sempre simple, ja que les famílies d'acollida o els cuidadors que s'ocupen dels nens que estan sols poden negar-se a deixar-los anar, segons ha informat el Centre per a la Salut i el Desenvolupament de la Comunitat (CHAD, en anglès).
Algunes persones obliguen als nens que treballin o, en el cas de les nenes, intenten casar-les per diners. Altres desitgen tenir un altre nen sota la seva custòdia per rebre més ajuda humanitària, ha assenyalat la cap de localització i reunificació del CHAD, Shadrach Adawara.
"Hi ha hagut un cas en el qual un home es va negar a alliberar els seus nebots perquè volia casar la filla gran dels germans", ha assegurat Adawara. "Afortunadament, els nens van poder tornar amb el seu pare", ha afegit.
En alguns casos, els nens poden decidir no tornar amb els seus pares o parents, ja que han patit abusos, han estat forçats a treballar o decideixen prescindir de les seves famílies perquè suposarien una càrrega afegida per a les famílies.
Segons xifres recollides per l'Unicef, fins ara només 400, del total de 32.000 nens que viuen sols o sense els seus pares, han tornat amb les seves famílies.
