Publicat 15/09/2017 09:45

AI i HRW denuncien l'incendi deliberat de desenes de localitats rohingyes per part de l'Exèrcit de Birmània

Refugiats rohingyes a Bangladesh
MSF

MADRID, 15 set. (EUROPA PRESS) -

Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW) han denunciat l'incendi deliberat de desenes de localitats de majoria rohingya a l'Estat de Rakhine (nord) per part de l'Exèrcit de Birmània.

AI ha alertat de l'existència d'una campanya de terra cremada a gran escala per part de les forces de seguretat i grups parapolicials, en el marc de la seva campanya contra els membres d'aquesta minoria.

L'ONG ha indicat en el seu informe que més de 80 llocs han estat incendiats en el marc d'una campanya orquestrada, citant dades sobre incendis actius, imatges per satèl·lit, fotografies, vídeos i entrevistes a testimonis.

"Les dades són irrefutables: les forces de seguretat de Birmània estan calant foc al nord de l'Estat de Rakhine en una campanya dirigida a expulsar els rohingyes de Birmània. No s'equivoquin: és una neteja ètnica", ha manifestat Tirana Hassan, directora de Resposta a les Crisis d'AI.

"S'observa un patró clar i sistemàtic d'abusos. Les forces de seguretat envolten un poble, disparen la gent que fuig presa pel pànic, i després incendien les cases fins als fonaments", ha relatat.

Així, Hassan ha assenyalat que "en termes legals, es tracta de crims de lesa humanitat: atacs sistemàtics i expulsió forçada de civils".

AI ha indicat que des del 25 d'agost s'han detectat almenys 80 incendis a gran escala en zones habitades de l'Estat, recalcant que durant aquest mateix període d'un mes en els darrers quatre anys no es van detectar incendis d'aquesta magnitud enlloc de Rakhine.

En aquest sentit, ha assenyalat que els incendis han estat detectats "al llarg de grans franges de zones predominantment rohingyes a l'Estat de Rakhine", afirmant que la magnitud dels danys no es pot verificar de manera independent.

L'organització ha alertat que "és probable que la xifra real d'incendis i l'abast dels béns destruïts sigui molt superior, perquè la cobertura de núvols durant l'estació dels monsons ha dificultat que els satèl·lits captin tots els incendis".

"A més, els incendis més petits no són detectats pels sensors dels satèl·lits mediambientals", ha recordat, destacant a més que les zones en les quals no residien rohingyes "semblen intactes".

Un testimoni resident a Inn Din ha descrit que militars, acompanyats d'un grup parapolicial, va envoltar el poble el 25 d'agost i va disparar a l'aire, abans d'irrompre i obrir foc indiscriminadament contra els rohingyes que fugien.

L'home ha afirmat que es va amagar a una zona boscosa propera i va poder veure com els militars es quedaven durant tres dies al poble, saquejant i incendiant cases.

AI ha assenyalat que aquesta situació és semblant a zones urbanes, on les imatges per satèl·lit mostren com barris predominantment rohingyes de Maungdaw han estat arrasats per les flames, mentre d'altres zones segueixen intactes.

ATACS SISTEMÀTICS

L'organització ha manifestat que aquest tipus de 'modus operandi' ha estat relatat per testimonis d'altres localitats de Rakhine, els qui han dit que les forces de seguretat obren foc de manera indiscriminada després d'arribar a una localitat abans d'incendiar-la.

"Quan van arribar els militars, van començar a disparar contra la gent, que es va espantar molt i va arrencar a córrer. Vaig veure els militars disparar contra molta gent i matar dos nois", ha dit un home resident a Yae Twin Kyun.

"Van utilitzar armes per cremar les nostres cases. Al nostre poble hi havia 900 cases; ara només en queden 80. No queda ningú, ni tan sols per enterrar els cadàvers", ha afegit.

Un altre rohingya ha denunciat un atac de l'Exèrcit el 26 d'agost contra Myo Thu Gyi, municipi de Maungdaw, afirmant que els soldats van disparar "contra les cases i la gent" i després "van cremar les cases amb ampolles de gasolina i lanzacohetes".

AI ha afirmat que "resulta inquietant que, en algunes zones, les autoritats locals semblen haver advertit per endavant els residents locals que les seves cases serien incendiades", apuntant que seria prova que els atacs "són deliberats i planejats".

CRÍTIQUES AL GOVERN

Hassan ha rebutjat les argumentacions del Govern acusant els rohingyes d'haver iniciat els incendis, ressaltant que "són mentides flagrants".

"La nostra investigació ha deixat perfectament clar que les seves pròpies forces de seguretat, juntament amb grups parapolicials, han estat responsables de l'incendi de les llars dels rohingyes", ha manifestat.

Així mateix, ha dit haver rebut informació creïble sobre la responsabilitat dels rohingyes en l'incendi de cases de persones d'ètnia rakhine o altres minories, si bé ha dit no haver pogut corroborar-la.

Hassan ha denunciat l'escala de la crisi a Rakhine, ressaltant que "les xifres parlen per si soles" i assegurant que "no és cap exageració dir que gairebé mig milió de rohingyes han hagut de fugir de les seves llars en una mica menys d'un any".

"Han d'investigar-se els delictes comesos per les forces de seguretat, i els responsables han de rendir comptes. En última instància, Birmània ha de posar fi també a la discriminació sistemàtica dels rohingyes, nucli de la crisi actual", ha explicat.

"És hora que la comunitat internacional es desperti i vegi el malson que estan vivint els rohingyes. Les dades inicials assenyalen que aquests atacs estan sent calculats i coordinats en múltiples municipis", ha reiterat.

"Ha d'exercir-se una pressió molt superior sobre (la líder 'de facto' del país) Aung San Suu Kyi i els comandaments de l'Exèrcit de Birmània, que segueixen perpetrant abusos, perquè posin fi a aquesta carnisseria", ha dit.

Així, Hassan ha assenyalat que l'Assemblea General que celebrarà les Nacions Unides aquest mes "és una oportunitat perquè el món demostri que ha captat l'abast de la crisi actual i adopti una resolució ferma que ho reflecteixi".

"El Consell de Seguretat de l'ONU ha d'ampliar a més el mandat de la missió d'investigació, a la qual les autoritats de Myanmar han de brindar tota la seva col·laboració", ha reblat.

HRW DENUNCIA L'INCENDI DE 62 LOCALITATS

Per la seva banda, HRW ha acusat l'Exèrcit de Birmània d'incendiar de manera deliberada localitats rohingyes a prop de la frontera amb Bangladesh, afirmant que aquests actes són "clau en la campanya de neteja ètnica de l'Exèrcit birmà contra els rohingyes".

Així, ha publicat imatges per satèl·lit que mostren l'incendi de 62 localitats de l'Estat entre el 25 d'agost i el 14 de setembre, denunciant un "incendi massiu de localitats rohingyes en l'Estat de Rakhine".

El sotsdirector per a l'Àsia de HRW, Phil Robertson, ha indicat que les "Nacions Unides i els països membre han d'imposar urgentment mesurades contra el Govern birmà per posar fi a aquestes atrocitats i acabar amb el desplaçament forçós dels rohingyes".

HRW ha indicat que el seu estudi de sis de les localitats van quedar pràcticament devastades, amb un total de 948 edificis destruïts.

Testimonis han relatat situacions semblants a les recollides per l'informe d'AI, denunciant l'arribada de soldats a les localitats per expulsar la població i incendiar-les.

Així mateix, HRW ha indicat que "a causa de la gran cobertura nuvolosa, és pràcticament segur que el nombre de localitats afectades per les flames a Maungdaw, Buthidaung i Rathedaung és considerablement superior".

"La visualització de vehicles militars i soldats a una localitat rohingya mentre crema omple alguns buits de les aclaparadores imatges per satèl·lit sobre la destrucció", ha dit Robertson.

"Els governs han de dir a Ming Aun Hlaing (cap de l'Exèrcit) i a altres alts càrrecs militars que podrien estar implicats en greus crims tret que actuïn ràpidament per detenir les atrocitats i fer que els responsables rendeixin comptes", ha postil·lat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés