BERLÍN, 22 gen. (DPA/EP) -
La ministra de Defensa d'Alemanya, Christine Lambrecht, ha assegurat aquest dissabte que el país continuar mantenint el seu contingent a Mali després de denunciar una vegada més la presncia de mercenaris russos de la companyia privada Wagner.
"No ens tirarem enrere, no l'hi posarem tan fcil als russos", ha declarat la ministra en una entrevista que ha publicat avui 'Die Welt am Sonntag'. "Moscou no aconseguir", ha prosseguit, "que Occident es retiri per defecte dels llocs on no ens vol ni veure, i que demostra amb l'enviament de mercenaris", ha indicat.
El Govern de Mali, una junta militar colpista, va reconixer recentment la presncia d'instructors russos al país i va afirmar que han rebut el mateix mandat que la missió de formació de la Unió Europea a Mali. El contingent alemany est format per aproximadament 1.500 militars.
Pasos com Alemanya, Frana, el Regne Unit havien acusat les autoritats malians de posar mercenaris de la companyia russa Wagner al país afric. La UE acusa Wagner de fomentar la violncia i intimidar a civils, motiu pel qual el passat 13 de desembre va acabar imposant sancions a l'organització.
La ministra va aprofitar per llanar un contundent missatge a les autoritats militars del país. "Si volen comptar amb la presncia de la Bundeswehr (l'Exrcit alemany) s'han d'assegurar que les condicions siguin les adequades", ha reclamat.
Així, Lambrecht ha indicat que els soldats haurien de ser capaos de desplaar-se sense impediments i protegits de la millor manera possible.
Mali est ara sota els efectes d'un cop d'estat després del de l'agost del 2020 i que va derrocar al llavors president, Ibrahim Boubacar Keita. La junta militar va designar un president i un primer ministre de transició, si bé tots dos van ser derrocats en un segon aldarull al maig del 2021 que va elevar finalment el líder de d'aquesta, Assimi Goita, al crrec de president.
El país est ara mateix sota sancions de la Comunitat Econmica d'Estats d'frica Occidental (CEDEAO) pels seus intents per perllongar la transició democrtica entre quatre i cinc anys, mentre que l'organisme internacional ha proposat en el seu lloc un termini mxim de 16 mesos per declarar eleccions.
En aquest sentit, la ministra també ha volgut deixar "molt clar" el seu desacord amb les autoritats malienses sobre els seus plans per dilatar la transició. "Tampoc no pot ser que se suspenguin les eleccions durant cinc anys o que cooperin amb mercenaris culpables de greus violacions dels drets humans", ha manifestat.
