Publicat 09/03/2024 10:49

Amnistia Internacional xifra en més de 400 els segrestats diumenge passat a Borno (Nigèria)

Archivo - Imatge d'arxiu d'un militar nigerià
Europa Press/Contacto/Ssgt. Charles Brock/Us Army

Les Nacions Unides apunten "almenys 200" captius en l'assalt de presumptes membres de Boko Haram contra un grup de desplaçats

Gairebé 700 persones han estat segrestades durant els últims set dies en la pitjor setmana d'assalts registrada des de fa anys al país africà

MADRID, 9 març (EUROPA PRESS) -

L'ONG Amnistia Internacional estima que més de 400 persones, la majoria dones i nens, van ser segrestades diumenge passat a l'estat nigerià de Borno en una de les pitjors setmanes que es recorden al país africà, assolat des de fa anys pels segrestos per part de grups jihadistes i els anomenats "bandits", que dijous va prosseguir amb l'abducció de 287 estudiants i professors a l'estat de Kaduna.

Segons informació rebuda per l'ONG, els segrestadors de Born van ser presumptes membres de l'organització jihadista Boko Haram en tres campaments de desplaçats interns: Babban Sansani, Zulum i Arabic a la zona de Gamboru Ngala, en un assalt que recorda a l'efectuat per la mateixa organització l'abril del 2014 a Chibok i que es va saldar amb 276 escolars segrestades.

Les autoritats nigerianes continuen sense donar un nombre exacte oficial de segrestats, tal com va reconèixer dijous passat el governador estatal de Borno, Babagana Zulum, qui sí que va precisar que el segrest massiu va tenir lloc quan centenars de desplaçats anaven a recollir llenya en un bosc proper, segons declaracions recollides pel mitjà HumAngle.

El coordinador humanitari de l'ONU a Nigèria, Mohamed Fall, va proporcionar dimecres passat algunes dades diferents, si bé va establir un mínim de 200 segrestats en l'atac, que segons les seves fonts es va produir el passat 29 de febrer. Cal dir que la informació d'aquests assalts, que tenen lloc en zones remotes del país, és escassa i de difícil transmissió, i per norma no es coneix fins a dies passats els incidents.

"El nombre exacte de persones abducides no es coneix", va apuntar Fall a xarxes socials, "però s'estima en més de 200 persones. Si bé algunes dones d'edat avançada i nens menors de deu anys sembla que han estat alliberats, desenes de desplaçats continuen en parador ignorat, segons companys especialitzats en labors de protecció", va assenyalar Fall.

L'atac de Kaduna, per la seva banda, va ser efectuat per "centenars" d'integrants d'una banda de "bandits" --així designa el Govern nigerià aquestes organitzacions criminals basades en el segrest i l'extorsió-- a l'escola i institut de l'Autoritat Educativa Local a la ciutat de Kuriga, que es va saldar, en principi, amb el segrest de 127 estudiants de primària i 187 més de secundària més un dels directors, identificat com a Abubakar Isah.

No obstant això, 25 dels alumnes de primària i un altre professor van aconseguir escapar dels captors poc després de l'assalt, poc abans de les 08.00 del matí, segons han explicat autoritats del centre al governador de l'estat, Uba Sani. L'escola secundària de Kuriga ja havia estat escenari d'assalts de bandits en anys previs i per això les autoritats l'havien decidit integrar en el centre educatiu de primària.

L'exèrcit nigerià fa anys que està en campanya contra aquests grups que han assolat comunitats senceres del país, amb els joves estudiants en el punt de mira. El Govern, per facilitar l'actuació militar, ha designat aquestes bandes com a grups terroristes.

Les forces militars nigerianes han alliberat un total de 4.488 ostatges segrestats en mans dels "bandits" i altres grups terroristes durant les operacions del 2023, que també s'han saldat amb la mort de 6.880 elements criminals i 6.790 detinguts.

No obstant això, Amnistia Internacional ha denunciat que aquesta última onada de segrestos posa de manifest la ineficàcia de les mesures adoptades pels governs nigerians durant els últims anys, bé de l'expresident Muhamadu Buhari o el del seu successor, Bola Tinubu.

"El president Tinubu i el seu govern", apunta el director d'Amnistia Internacional Nigèria, Isa Sanusi, "no tenen un pla eficaç per posar fi a anys d'atrocitats comeses per aquests grups armats que operen cada cop més lliurement per tot el país, i és clar que siguin quines siguin les mesures de seguretat que estan aplicant el president i el seu govern no estan funcionant".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés