MADRID, 24 des. (EUROPA PRESS) -
Els tunisians voten aquest diumenge en les eleccions locals que se celebren a Tunísia, les primeres des de l'aprovació de la nova Constitució del país, impulsada pel president del país, Kaïs Saïed, i entre la por a l'apatia electoral, present des de les legislatives de l'any passat.
Els votants triaran els 2.155 membres de 279 consells locals per a un termini de cinc anys a través d'un sistema de dues voltes majoritari. Són entesos com el primer pas cap al nomenament del següent nivell: els consells regionals i de districte, a més de la creació de la cambra alta, el Consell Nacional de Regions i Districtes, segons la Constitució del 2022.
Aquesta nova cambra legislativa està concebuda per a l'impuls de projectes de desenvolupament econòmic i la construcció d'escoles, carreteres i altres infraestructures, seguint la promesa efectuada en el seu moment pel mandatari per descentralitzar el poder lluny de la capital.
Les eleccions locals estaven previstes pel 17 de desembre, segons va anunciar el 10 de setembre el cap de l'Alta Comissió Electoral Independent, Faruk Buaskar.
No obstant això, el president Saïed ha decidit ajornar les eleccions una setmana perquè tinguin "un significat simbòlic", atès que el 24 de desembre es compleix el 13è aniversari de la mort dels joves activistes Muhammad al-Amari i Shawqi al-Haidari durant els esdeveniments de la revolució tunisiana que va derrocar l'exdictador Zine el-Abidine Ben Ali.
Decisions com aquesta tenen la intenció de reactivar un electorat moribund, com es va observar en els comicis legislatius de l'any passat, quan amb prou feines un 11 per de els votants van acudir a les urnes enmig d'una preocupació creixent pels problemes polítics i econòmics locals, amb la migració al capdavant.
Al juny, la Comissió Europea va oferir al president tunisià un programa d'associació, també denominat "pacte migratori", destinat a frenar la migració cap a Europa.
En aquell moment, la presidenta de la Comissió de la UE, Ursula von der Leyen, va prometre fins a 900 milions d'euros en ajuda per a Tunísia i 105 milions d'euros més el 2023 per frenar la migració irregular, gairebé el triple de la quantitat que la UE havia donat a Tunísia durant els dos anys anteriors. Saïed, no obstant això, ha reiterat que el seu país no es convertirà en un guardià dels immigrants enmig de crítiques a la seva persona per encoratjar la xenofòbia al país.
El president, a més, es continua enfrontant a les habituals protestes i boicots contra l'apropiació de poders, ja que el juliol del 2021 es van arrogar les competències del Parlament en el que els seus crítics van descriure com un autocop d'Estat. Al llarg de l'últim any ha efectuat diverses destitucions, inclosa la de la primera ministra Najla Bouden.
