BUENOS AIRES, 7 des. (EUROPA PRESS) -
Un jutge argentí ha processat formalment a l'expresidenta Cristina Fernández i n'ha sol·licitat l'arrest per delictes de "traïció a la Pàtria" i "encobriment agreujat" pels suposats tractes de favor oferts als iranians acusats de l'atemptat contra la seu de l'Associació Mutual Israelita l'Argentina (AMIA) de 1994, en què van morir 85 persones.
El magistrat Claudio Bonadio ha sol·licitat al Senat, del qual en forma part Fernández, que retiri l'aforament de la líder d'Unidad Ciudadana en la causa que investiga el presumpte encobriment dels iranians acusats de l'atemptat a l'AMIA, que es va iniciar per la denúncia presentada pel fiscal Alberto Nisman dies abans de morir.
La decisió, a la qual ha tingut accés l'agència oficial Télam, acusa l'expresidenta de traïció a la Pàtria" i "encobriment agreujat" i ordena un embargament de 50 milions de pesos. El Codi Penal castiga la traïció a la pàtria amb penes d'entre 10 i 25 anys de presó o reclusió perpètua.
Bonadio ha argumentat que Fernández "pot entorpir la causa" gràcies als seus contactes, per la qual cosa ha sol·licitat el seu arrest. Aquest dijous ja han estat detinguts dos importants aliats polítics de l'expresidenta Carlos Zannini i Luis D'Elia, també pel mateix cas.
La causa es va reactivar després que sortís a la llum una conversa de l'exministre Héctor Timerman amb un directiu de l'AMIA en què s'hauria revelat que el Govern 'kirchnerista' coneixia la presumpta responsabilitat del règim iranià en l'atemptat, segons 'La Nación'.
POLÈMIC ACORD
L'atemptat contra la seu de l'AMIA va deixar 85 morts i més de 300 ferits, la qual cosa el converteix en el major atac terrorista registrat mai en terreny argentí.
Al gener de 2013, l'Argentina i l'Iran van signar un polèmic Memoràndum d'Enteniment (MOE) per intentar avançar amb la investigació, congelada durant anys, i permetre que un jutge pogués interrogar els imputats en territori iranià, encara que no va arribar a entrar en vigor perquè requeria el vistiplau del Parlament de la República Islàmica.
La causa de Bonadio inclou el treball realitzat pel fiscal Alberto Nisman, trobat mort en el seu habitatge després de denunciar penalment l'expresidenta. Nisman es va basar en el memoràndum per sustentar la seva denúncia, argumentant que amagava un acord per allunyar les sospites d'Iran a canvi de la compra de gra argentí.
