La coalició de Milei agita les teories de la conspiració a pocs dies de la segona volta amb acusacions infundades de frau electoral
MADRID, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
Els argentins voten aquest diumenge en una segona volta d'unes eleccions molt obertes, amb l'oficialista Sergio Massa i l'aspirant de la ultradreta Javier Milei separats per molt pocs punts, segons els últims sondejos, i enmig d'un clima enfervorit per l'antagonisme de totes dues opcions i les acusacions de l'oposició alertant de frau electoral.
Segons les deu últimes enquestes recopilades pel diari 'La Nación', Milei surt com a vencedor en sis i Massa en quatre, en la votació d'aquest diumenge 19. Aquest estudi també reflecteix una mitjana d'un 2,9 per cent de vot en blanc i un 2,5 per cent d'indecisos.
On sí que sembla haver-hi cert consens és en el savoir-faire de Massa en detriment de Milei durant el debat de diumenge passat, l'últim dels actes d'una campanya en la qual, igual que en el cara a cara televisat, hi ha hagut més protagonisme per als retrets i les crítiques entre un i un altre que per a les propostes per a aquests pròxims quatre anys.
Massa, amb to moderat, va saber imposar el seu ritme en un cara a cara en el qual a Milei se'l va veure amb certa passivitat, sense saber gaire com abordar els afers que haurien posat en dificultats l'encara ministre d'Economia, com la crisi econòmica i el profund dèficit que arrossega l'Argentina.
Per tancar la campanya tots dos van tornar a mostrar les seves diferències d'estil. Milei, acompanyat de la candidata de la dreta tradicional en primera volta, Patricia Bullrich, va ser rebut amb un bany de multituds a Córdoba --província clau per a les seves aspiracions--, on alguns dels seus acòlits van treure la motoserra, mentre que Massa va optar per una acció més discreta com va ser reuninr-se amb grups empresarials i estudiants en una escola pública de Buenos Aires.
El tancament de campanya també ha estat marcat pels atacs que la coalició de Milei ha dirigit contra el sistema electoral argentí, llançat sospites infundades sobre un frau electoral, que recorden a les d'alguns dels seus homòlegs a la regió, com l'expresident brasiler Jair Bolsonaro.
PERFILS
Abanderat dels denominats llibertaris, Milei ha centrat la campanya a assenyalar la política tradicional i la seva classe dirigent, a la qual defineix com a casta, com a principal responsable dels mals de l'Argentina. No obstant això, el suport de Patricia Bullrich després de la primera ronda ha provocat que hagi rebaixat el to.
En matèria social, Milei ja ha deixat clar, de vegades amb més histrionisme del que s'espera d'un líder polític, que si fos per ell reduiria el paper de l'Estat fins al punt de justificar votar en contra d'una llei que detecta cardiopaties congènites en els bebès abans de néixer perquè suposaria més despesa pública.
"Jo soc liberal llibertari, filosòficament, sóc anarquista de mercat", va dir en una ocasió. S'ha mostrat contrari a l'avortament, fins i tot si l'embaràs ve d'una violació, però sí que li sembla bona idea crear un mercat per promoure la compravenda d'òrgans. Defensa dolaritzar l'economia i ha qüestionat la xifra oficial de 30.000 desapareguts durant l'última dictadura.
Una de les seves últimes polèmiques ha estat la defensa durant el debat de diumenge de l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher, per qui sempre ha sentit una gran afinitat i a qui va qualificar de "gran líder", la qual cosa ha provocat el rebuig, per exemple, de col·lectius de veterans de la guerra de les Malvines.
Per la seva banda, Massa ha estat afrontant amb la paradoxa que suposa ser responsable de les finances d'un país que passa per un dels seus pitjors moments econòmics i candidat de la força que aspira a estar quatre anys més en el poder, apel·lant de nou de manera particular a la classe treballadora, sector al qual acudeix tradicionalment el peronisme per aconseguir vots.
DISPUTA PELS VOTS DE TERCERS
La cita d'aquest diumenge està marcada per la sorpresa que van suposar els resultats de la primera volta electoral, en la qual els vaticinis d'un Milei vencedor --igual que en les primàries d'agost-- van saltar per l'aire quan Massa li va aconseguir arrabassar gairebé set punts percentuals.
Així, en aquesta segona volta també queda per veure com influirà la mobilització pel rebuig que susciten l'un i l'altre candidat i per qui es decantarà el 23 per cent que va votar en primera ronda per Patricia Bullrich, que en anunciar el seu suport a Milei va desencadenar una ruptura amb alguns partits que formaven la coalició Junts pel Canvi, els quals es van declarar neutrals.
La Unió per la Pàtria de Sergio Massa va aconseguir més de 9,6 milions de vots en primera ronda gràcies en part al gran resultat a la província de Buenos Aires, una de les regions amb més població i la suma de la qual va superar els resultats conjunts de Bullrich i Milei.
El peronisme va mantenir la seva hegemonia electoral, però va perdre suport respecte de les eleccions anteriors, especialment en les parts del país amb rendes més baixes, mentre que els 8 milions de vots que va aconseguir La Llibertat Avança de l'ultradretà Milei van ser més transversals.
Sigui qui sigui que venci i ocupi la Casa Rosada, haurà de fer front a l'enèsima crisi financera d'un país la inflació del qual es preveu que torni a superar màxims històrics i enmig d'una forta polarització arran de la irrupció d'aquesta tercera via ultraliberal i conservadora que representa Milei.
VOT OBLIGATORI
A l'Argentina, el vot és obligatori, tret d'excepcions contemplades per la llei i que, en qualsevol cas, l'elector ha de justificar. No votar implica multa i, en cas d'impagament, la inhabilitació per fer gestions davant els organismes oficials durant tot un any.
L'obligatorietat del vot no s'aplica en el cas dels argentins expatriats. A Espanya, més de 110.000 ciutadans estan cridats les urnes a sis centres diferents, repartits en funció dels diferents consolats: Barcelona és el més multitudinari, amb 47.000 potencials votants, mentre que Madrid en concentra uns 34.000.
