Massa i Bullrich representen els blocs més clssics en un escenari que sembla abocat a una segona volta
MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
Els collegis electorals obren a Argentina aquest diumenge perqu més de 35 milions de persones puguin exercir el seu dret al vot en uns comicis generals marcats en els mesos precedents per la irrupció d'una tercera via radical que aspira a trencar el tradicional pols entre peronistes i conservadors de la m de l'ultranacionalista Javier Milei, que va sorprendre en les eleccions primries en imposar-se als terics favorits a la Presidncia.
Argentina triar 130 diputats, 24 senadors i crrecs regionals en una jornada que, no obstant aix, tindr com a principal atractiu la lluita per arribar a la Casa Rosada. L'actual president, Alberto Fernández, va renunciar a presentar-se, per la qual cosa guanyi qui guanyi aquest diumenge --o el 19 de novembre en cas que calgui una segona volta--, al desembre el país sud-americ estrenar cap d'Estat.
Els sondejos apunten que d'aquesta primera volta no en sortir el vencedor definitiu, ja que una victria directa implicaria superar el 45 per cent dels vots o almenys obtenir-ne més del 40 per cent si arriba acompanyat d'una diferncia de més de deu punts sobre el rival més directe. En primries, cap dels aspirants va complir aquests requisits.
Ni tan sols Milei, que com a candidat de La Llibertat Avana es va convertir en la gran sorpresa en obtenir tres de cada deu sufragis. Abanderat dels denominats llibertaris, els seus missatges en matria social no deixen lloc a dubtes i aposta per prohibir l'avortament, al mateix temps que posa en qüestió la xifra oficial de 30.000 desapareguts durant l'última dictadura.
Vol acabar amb "el model de la casta" i vol reduir al mínim el paper de l'Estat, dins d'una bateria de missatges que estarien tenint especial ress entre la ciutadania pel costat econmic. Entre les seves propostes hi ha la dolarització de l'economia argentina per palliar la devaluació del pes en un país que acumula una inflació interanual de més del 100 per cent.
Com a rival, tindr Sergio Massa, precisament l'actual ministre d'Economia al Govern de Fernández, que es presenta com candidat d'Unió per la Ptria. En els seus missatges de campanya, ha acompanyat allusions a certs canvis amb missatges de carcter continuista en els quals s'ha adreat de manera particular a la classe treballadora, tradicional calador de vots del peronisme.
La tercera candidata amb opcions és Patricia Bullrich, antiga ministra de Seguretat durant l'etapa presidencial de Maurici Macri. Tot i que els seus orígens polítics es remunten a les joventuts peronistes, se la considera representant de l'ala més dura de Junts pel Canvi i també promet restringir el paper de l'Estat, si bé no al nivell dialctic ni teric de Milei.
"Em preocupen les idees de Milei, són dolentes i perilloses", exposa Bullrich, que va incidir en el tancament de campanya en qu ha de ser ella l'estandard del canvi davant del kirchnerisme, acompanyada, entre altres líders, per Macri. L'expresident va coincidir que, amb Milei, "no hi ha canvi possible", amb la vista posada en com es podrien repartir els vots en cas de segona volta.
La visibilitat de Macri en campanya contrasta en canvi amb el pas enrere de l'actual president i de la seva 'número dos', Cristina Fernández, que han deixat tot al protagonisme a Massa i també al candidat per a Buenos Aires, Alex Kicillof. Els sondejos han situat en mínims histrics el nivell de suport a la gestió d'Alberto Fernández aquest any.
El panorama de les eleccions presidencials el completen Myriam Bregman, del Front d'Esquerra i de Treballadors - Unitat, i Juan Schiaretti, símbol del peronisme dissident i candidat per Fem pel Nostre País. Cap d'ells aconsegueix els dos dígits en intenció de vot i, a priori, no tenen opcions de passar a una hipottica segona volta davant els tres favorits.
El futur president haur d'afrontar un escenari complex en l'mbit econmic, ja que el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que l'economia argentina es contregui aquest any un 2,5 per cent i que la inflació superi el 130 per cent. El tipus de canvi oficial és de 365 pesos per cada dlar, per en el mercat informal depassa els 1.000.
VOT OBLIGATORI
A Argentina, el vot és obligatori, tret d'excepcions contemplades per la llei i que, en qualsevol cas, ha de justificar l'elector. No votar implica multa i, en cas d'impagament, la inhabilitació per realitzar gestions davant els organismes oficials durant tot un any.
L'obligatorietat del vot no s'aplica en el cas dels argentins expatriats. A Espanya, més de 110.000 ciutadans estan cridats les urnes a sis centres diferents. repartits en funció dels diferents consolats: Barcelona és el més multitudinari, amb 47.000 potencials votants, mentre que Madrid en concentra uns 34.000.
El Govern va anunciar aquesta setmana la suspensió de la votació d'aquest diumenge entre els expatriats a Ucrana i Israel per raons de seguretat, una mesura criticada des de l'oposició especialment en el cas d'aquest últim país, ja que hi ha uns 14.000 argentins registrats.
