Publicat 13/09/2022 07:33

Armnia/Azerbaidjan.- Armnia acusa l'Azerbaidjan de llanar un atac a la frontera comuna

Archivo - Arxiu - Militars de l'Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh
MINISTERIO DE DEFENSA DE AZERBAIYÁN - Archivo

MADRID, 13 set. (EUROPA PRESS) -

El Ministeri de Defensa d'Armnia ha acusat aquest dimarts de matinada a les Forces Armades de l'Azerbaidjan d'haver llanat un atac contra posicions armnies amb artilleria i armes de gran calibre en direcció a diverses ciutats situades a la frontera comuna.

"El 13 de setembre, a les 00.05 hores (hora local), les unitats de les Forces Armades de l'Azerbaidjan han comenat a disparar intensament (...) en direcció a Goris, Sotk i Jermuk", ha sostingut el Ministeri de Defensa armeni en un comunicat.

Així mateix, el Govern d'Armnia ha detallat que en alguns punts de la frontera s'estan donant "batalles posicionals", i que "l'enemic" no atura els intents d'avan, alhora que ha acusat el seu veí de la responsabilitat de tot el que ha succet.

L'Azerbaidjan, per la seva banda, ha qualificat les notícies sobre la intervenció azerbaidjanesa en territori armeni com "no més que ximpleries".

"L'únic Estat agressor i ocupant a la regió és la República d'Armnia. Encara continua la presncia de personal i equip de les Forces Armades armnies a la zona econmica de Karabakh a l'Azerbaidjan", ha expressat el Ministeri de l'Azerbaidjan en un comunicat.

Les autoritats azerbaidjaneses han sostingut que "l'actual política" d'Armnia "d'aventurisme militar i revengisme" contra l'Exrcit de l'Azerbaidjan, així com les "provocacions" d'Armnia durant l'últim mes han causat aquest dimarts "una escalada de la situació".

"En resposta a la provocació a gran escala d'Armnia, l'Exrcit de l'Azerbaidjan implementa contramesures locals i es neutralitzen els llocs de tir", ha afegit el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan, anunciant una suposada contraofensiva contra el seu veí.

Armnia i l'Azerbaidjan van protagonitzar un enfrontament el 2020 per aconseguir el control de Nagorno-Karabakh, un territori amb població majoritriament armnia que és focus de conflicte des que decidís separar-se el 1988 de la regió de l'Azerbaidjan integrada en la Unió Sovitica.

Les hostilitats entre tots dos pasos es van perllongar durant sis setmanes i van deixar milers de morts. Finalment, van cessar quan els dos pasos van aconseguir un acord sobre l'alto el foc amb la mediació de Rússia, pel qual es permetia que les forces de pau russes s'establissin en Nagorno-Karabakh per un període de cinc anys.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés