El secretari d'Estat d'EUA transmet el seu suport a la sobirania i integritat territorial d'Armnia
MADRID, 20 set. (EUROPA PRESS) -
El secretari del Departament d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha demanat al president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, el cessament dels atacs llanats aquest dimarts per l'Exrcit azerbaidjans en resposta a la mort de militars i civils després de l'explosió de mines antipersona a la regió.
Durant una trucada amb Aliyev, Blinken l'ha transms la importncia de desescalar la situació i de promoure una solució pacífica al conflicte entre Armnia i l'Azerbaidjan.
Aliyev, per la seva banda, ha assegurat "estar preparat" per detenir les accions militars i prepara reunions entre representants de l'Azerbaidjan i de la població armnia de l'Alt Karabakh.
El secretari d'Estat també ha conversat amb el primer ministre armeni, Nikol Pashinián, a qui li ha mostrat el seu "total suport" a la sobirania, independncia i integritat territorial del país, segons ha comunicat el portaveu de Blinken, Matthew Miller.
"Els Estats Units estan profundament preocupats per les accions militars de l'Azerbaidjan l'Alt Karabakh (...) aquestes accions estan empitjorant una situació humanitria ja greu. (...) Demanem el cessament immediat de les hostilitats i un dileg respectuós entre Bakú i els representants de la població de l'Alt Karabakh", ha insistit Blinken.
La regió de l'Alt Karabakh, un territori d'uns 4.400 quilmetres quadrats en el Caucas Sud, és escenari des d'aquest dimarts d'una nova ofensiva militar per part de l'Exrcit El secretari del Departament d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha demanat al president de l'Azerbaidjan, Ilham Aliyev, el cessament dels atacs llanats aquest dimarts per l'Exrcit azerbaidjans en resposta a la mort de militars i civils després de l'explosió de mines antipersona a la regió.
Durant una trucada amb Aliyev, Blinken l'ha transms la importncia de desescalar la situació i de promoure una solució pacífica al conflicte entre Armnia i l'Azerbaidjan.
Aliyev, per la seva banda, ha assegurat "estar preparat" per detenir les accions militars i a prepara reunions entre representants de l'Azerbaidjan i de la població armnia del Alt Karabakh.
El secretari d'Estat també ha conversat amb el primer ministre armeni, Nikol Pashinián, a qui li ha mostrat el seu "total suport" a la sobirania, independncia i integritat territorial del país, segons ha comunicat el portaveu de Blinken, Matthew Miller.
"Els Estats Units estan profundament preocupats per les accions militars de l'Azerbaidjan l'Alt Karabakh (...) aquestes accions estan empitjorant una situació humanitria ja greu. (...) Demanem el cessament immediat de les hostilitats i un dileg respectuós entre Bakú i els representants de la població de l'Alt Karabakh", ha insistit Blinken.
La regió de l'Alt Karabakh, un territori d'uns 4.400 quilmetres quadrats en el Caucas Sud, és escenari des d'aquest dimarts d'una nova ofensiva militar per part de l'Exrcit azerí després de mesos de tensions i malgrat els intents per part de la comunitat internacional per aconseguir que Armnia i l'Azerbaidjan signin un acord de pau definitiu que posi fi a una disputa que es retrotrau més de tres dcades i que ha deixat milers de morts i desplaats.
Al llarg de 2022 es va registrar un nou repunt de la retrica i els enfrontaments a la frontera, si bé la situació va ser reconduda per la comunitat internacional, que va instar les parts a continuar el dileg --incloses reunions a Moscou, Washington i Brusselles-- per intentar solucionar el conflicte per la via diplomtica.
No obstant aix, aquests esforos van sofrir una important garrotada a causa del bloqueig per part de l'Azerbaidjan del corredor de Lachin, que connecta Armnia amb l'Alt Karabakh, que van portar a Erevan a denunciar una crisi humanitria al territori i a acusar Bakú de cometre una "neteja tnica".
Es tracta d'un territori en disputa i, si bé és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan, la majoria de la regió est governada per l'autoproclamada república d'Artsaj --recolzada per Armnia--, des de la Primera Guerra de l'Alt Karabakh, entre 1988 i 1994.
Armnia i l'Azerbaidjan han intercanviat durant els últims mesos acusacions de violació de l'alto el foc de 2020, que va posar fi a la Segona Guerra de l'Alt Karabakh, després de la de 1994. El conflicte es va saldar amb victria de l'Azerbaidjan, que va recuperar territoris presos per Armnia en la primera guerra, inclosa la ciutat de Shusha.
Des de llavors, tots dos pasos han mantingut diversos contactes per intentar signar un acord de pau, si bé les converses han trobat obstacles, inclosa la situació entorn del corredor de Lachín, que connecta Armnia amb l'autoproclamada república d'Arstaj. La zona compta amb la presncia de militars russos desplegats com a forces de pau en virtut del citat acord d'alto el foc. després de mesos de tensions i malgrat els intents per part de la comunitat internacional per aconseguir que Armnia i l'Azerbaidjan signin un acord de pau definitiu que posi fi a una disputa que es retrotrae més de tres dcades i que ha deixat milers de morts i desplaats.
Al llarg de 2022 es va registrar un nou repunt de la retrica i els enfrontaments a la frontera, si bé la situació va ser reconduda per la comunitat internacional, que va instar les parts a continuar el dileg --incloses reunions a Moscou, Washington i Brusselles-- per intentar solucionar el conflicte per la via diplomtica.
No obstant aix, aquests esforos van sofrir una important garrotada a causa del bloqueig per part de l'Azerbaidjan del corredor de Lachín, que connecta Armnia amb l'Alt Karabakh, que van portar a Erevan a denunciar una crisi humanitria al territori i a acusar Bakú de cometre una "neteja tnica".
Es tracta d'un territori en disputa i, si bé és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan, la majoria de la regió est governada per l'autoproclamada república d'Artsaj --recolzada per Armnia--, des de la Primera Guerra de l'Alt Karabakh, entre 1988 i 1994.
Armnia i l'Azerbaidjan han intercanviat durant els últims mesos acusacions de violació de l'alto el foc de 2020, que va posar fi a la Segona Guerra de l'Alt Karabakh, després de la de 1994. El conflicte es va saldar amb victria de l'Azerbaidjan, que va recuperar territoris presos per Armnia en la primera guerra, inclosa la ciutat de Shusha.
Des de llavors, tots dos pasos han mantingut diversos contactes per intentar signar un acord de pau, si bé les converses han trobat obstacles, inclosa la situació entorn del corredor de Lachin, que connecta Armnia amb l'autoproclamada república d'Arstaj. La zona compta amb la presncia de militars russos desplegats com a forces de pau en virtut del citat acord d'alto el foc.
