MADRID, 3 maig (EUROPA PRESS) -
Arqueòlegs espanyols han desenterrat a Egipte un jardí funerari únic de gairebé 4.000 anys d'antiguitat, segons informa el diari egipci Ahram Online. La troballa forma part de la 16ª campanya d'excavacions arqueològiques en el pujol de Dra-Abu al-Naga --en la riba oest de la ciutat egípcia de Luxor-- del Projecte Djehuty, liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Les troballes d'aquesta última campanya seran presentats aquest dijous 4 de maig en el CSIC (Madrid) pel director del projecte, José Manuel Galán.
El descobriment es va realitzar durant els treballs d'excavació a l'àrea al voltant de les tombes excavades de la 18ª dinastia primerenca de Djehuty i Hery (1500-1450 a. de C.), en la necròpoli de Dra Abu el-Naga.
El jardí es troba al pati obert d'una tomba excavada en la roca del Regne Mitjà i el disseny de les mesures del jardí és de tres metres per dos metres i es divideix en quadrats d'uns 30 centímetres, segons ha explicat al diari egipci el cap del departament de l'Antic Egipte del Ministeri d'Antiguitats d'Egipte, Mahmoud Afifi.
Aquests quadrats, segons assenyala el cap de departament, semblen haver contingut diferents tipus de plantes i flors. Al centre del jardí, la missió ha localitzat dos punts elevats que s'utilitzaven per al cultiu d'un petit arbre o arbust.
En una de les cantonades, les arrels i el tronc d'un arbre petit d'uns 4.000 anys d'edat s'han conservat fins a una altura de 30 centímetres, segons ha declarat. Al seu costat, s'ha trobat un recipient que conté dàtils secs i altres fruites, que podrien haver estat presentats com ofrenes.
"El descobriment del jardí pot llançar llum sobre el medi ambient i la jardineria en l'antiga Tebes durant l'Imperi Mitjà, al voltant de l'any 2000 a. de C.", ha declarat el cap del projecte José Manuel Galán, professor d'investigació del CSIC a Madrid.
Galán ha explicat que jardins funeraris similars només es van trobar en les parets d'una sèrie de tombes de l'Imperi Nou, on un petit jardí quadrat està representat en l'entrada del monument funerari, amb un parell d'arbres propers a ella. Probablement tenia un significat simbòlic i ha d'haver jugat un paper en els ritus funeraris. No obstant això, segons ha afirmat Galán, aquests jardins mai han estat trobats en l'antiga Tebes i el recent descobriment ofereix confirmació arqueològica d'un aspecte de la cultura de l'antic Egipte i de la religió que fins ara només es coneixia a través de la iconografia.
D'altra banda, el professor del CSIC assenyala que prop de l'entrada de la tomba excavada en la roca del Regne Mitjà, una petita capella de mesurament de tova de 46 centímetres per 70 centímetres per 55 centímetres, va ser descoberta unida a la façana. En el seu interior, van trobar in situ tres esteles de la dinastia 13a, al voltant del 1800 a. de C.
Els primers estudis revelen que l'amo d'un d'ells es deia Renef-Seneb, i el propietari de la segona era "el ciutadà Khemenit, fill de la propietària de la casa, Idenu". Aquest últim esmenta els déus Montu, Ptah, Sokar i Osiris, tal com ha comentat l'investigador espanyol.
"Aquests descobriments subratllen la rellevància de la zona central de la Dra-Abu al-Naga com un lloc sagrat per a la realització de diverses activitats de culte durant el Regne Mitjà", afegeix Galà.
