Bombarders B-1 ataquen almenys 85 objectius de les milícies i de la Guàrdia Revolucionària iraniana al llarg del curs de l'Eufrates
L'Iraq denuncia una "violació de la seva sobirania" mentre Damasc assegura que els atacs "ressuscitaran l'Estat Islàmic"
MADRID, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
Els Estats Units ha llançat aquesta passada nit una sèrie d'atacs contra més de 80 posicions de milícies proiranianes a Síria i l'Iraq, com a represàlia a la mort el cap de setmana passat de tres militars nord-americans a la frontera entre Síria i Jordània i, per extensió, els més de 160 atacs rebuts per les forces dels EUA desplegades a la regió des de l'esclat de la guerra entre Hamas i Israel el passat 7 d'octubre.
Els atacs van començar al voltant de les 22.00 hores de divendres, segons va anunciar en un comunicat el Comandament Central de l'exèrcit dels Estats Units, el CENTCOM, i "van anar específicament adreçats contra 85 objectius que pertanyen a la força Quds de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran i els seus grups milicians afins". L'exèrcit nord-americà --i, particularment, bombarders B-1, segons fonts militars a CNN-- va emprar "més de 125 municions de precisió" que van aconseguir "centres de comandament i de control d'operacions, centres d'intel·ligència, coets i míssils, magatzems de vehicles no tripulats i instal·lacions de subministrament de munició i logística".
L'operació va durar aproximadament 30 minuts i, si bé no ha donat informació sobre baixes, fonts locals sirianes i iraquianes ja parlen de més d'una vintena de morts. L'Observatori Sirià per als Drets Humans, una xarxa d'activistes especialitzada en el conflicte de Síria i amb fonts a l'interior del país, han confirmat almenys 18 morts en els atacs nord-americans, que han aconseguit almenys 17 posicions de les milícies proiranianes als voltants de la localitat d'Al-Mayadin, un dels seus grans centres d'operacions a l'est del país, i també a Bokamal, a tres quilòmetres de la frontera de l'Iraq, seguint el curs de l'Eufrates.
Els atacs a l'Iraq s'han concentrat a la província occidental d'Anbar, a la frontera amb Síria, on fonts mèdiques de l'Hospital General de la localitat de Qaim han confirmat a l'agència kurdoiraquiana Rudaw almenys tres morts i 25 ferits. Fonts de l'agència, sota condició d'anonimat, indiquen que entre els morts hi podria haver el cap de la divisió logística de les Forces de Mobilització Popular, el principal col·lectiu de milícies proiraníes a l'Iraq, Abàs al-Darayi, però aquest extrem no ha estat confirmat oficialment.
L'INICI DE LA RESPOSTA
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha emès poc després dels atacs un comunicat en el qual confirmava que els bombardejos eren tan sols el prolegomen del contraatac nord-americà als fets del cap de setmana passat.
"La nostra resposta ha començat avui (divendres). Continuarà en el moment i als llocs de què disposem", ha avisat el mandatari després d'uns bombardejos provocats en el marc d'una situació política extremadament delicada, particularment a l'Iraq, el Govern del qual ha accelerat durant les últimes setmanes les iniciatives per concretar la retirada total de la coalició internacional del seu país i ja ha condemnat aquests atacs com "una violació de la sobirania iraquiana i un obstacle als esforços de les autoritats" per mantenir la calma en un país on l'Iran exerceix una gran influència.
De fet, el portaveu militar de l'Oficina del Primer Ministre de l'Iraq, el general Yehia Rasul, ha anat més enllà en declarar aquests atacs com "una amenaça que durà l'Iraq i la regió a conseqüències imprevistes".
El Ministeri de Defensa sirià també s'ha sumat a la condemna contra uns atacs que, segons un comunicat recollit per l'agència oficial de notícies SANA, han provocat "baixes entre civils i militars, a més de danys considerables en propietats públiques i privades".
El Ministeri ha denunciat que la zona atacada és la mateixa en la qual l'exèrcit està combatent contra el que queda de l'organització gihadista Estat Islàmic al país i acusa Washington d'això per "emprar tots els mitjans bruts per ressuscitar Estat Islàmic tant a Síria com a l'Iraq", va subratllar la declaració.
