MADRID, 25 set. (EUROPA PRESS) -
El nombre de persones arribades a Armènia des de l'autoproclamada república de Nagorno-Karabakh des de la signatura de l'alto el foc la setmana passada després d'una ofensiva militar d'un dia per part de l'Azerbaidjan ha augmentat a prop de 3.000, segons ha confirmat aquest dilluns el Govern armeni.
L'Executiu armeni ha assenyalat en un comunicat publicat al seu web que "a data de les 6.00 hores (hora local) del 25 de setembre, 2.906 persones desplaçades de manera forçosa han entrat a Armènia des de Nagorno-Karabakh".
Així, ha explicat que "del total, se n'ha recopilat la informació de registre de 2.100", abans d'afegir que "prop de mil volien anar a llocs de residència decidits per ells mateixos, mentre que 1.100 estan en habitatges facilitats pel Govern".
"El flux de persones desplaçades per força ha continuat durant la nit. La tasca de registre de les necessitats de suport i l'entrega d'allotjament ha tingut lloc durant la nit i es continua duent a terme", ha resolt el Govern d'Armènia.
D'altra banda, el Ministeri de Salut d'Armènia ha confirmat a Facebook l'arribada al país des de Nagorno-Karabakh de 23 "compatriotes", acompanyats per la Creu Roja, que es troben en estat crític.
Paral·lelament, el president d'Artsakh, Samvel Shahramanian, ha explicat que ja han sortit 30 autobusos amb desplaçats que es van quedar sense llar com a conseqüència de la intervenció militar azerí i que estaven allotjats a la base de les forces de manteniment de la pau russes a Ivanian.
Molts d'aquests desplaçats han manifestat el desig de traslladar-se a cases de familiars a territori armeni, ha destacat Shahramanian, segons recull la Ràdio Pública d'Armènia. El mandatari d'Artsakh ha subratllat que tot aquell que se'n vulgui anar a Armènia ho podrà fer en els pròxims mesos.
Els primers 40 desplaçats van arribar a Armènia dissabte a través del corredor de Lachin, travessant el pont d'Hakari, un trasllat que han permès les forces azerís que controlen la zona, tot i que es va fer sense cap registre ni control. Posteriorment, s'han registrat els desplaçats al centre humanitari establert a Kornidzor.
Mentrestant, Armènia ha reiterat aquest diumenge en una roda de premsa que no té forces pròpies a Nagorno-Karabakh malgrat les "afirmacions falses" de Bakú. A més, les autoritats proarmènies han fet una crida a la calma, a esperar la informació oficial sobre tot el procés i a "evitar el pànic, el desordre, la violència i els delictes".
Per la seva banda, el Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan ha informat que continuen les tasques de confiscació de munició i armament. També s'han fet amb vehicles de combat i material militar emmagatzemat en edificis civils a diversos punts de Nagorno-Karabakh, informa l'Agència d'Informació Estatal de l'Azerbaidjan, Azertag. També s'han trobat míssils, obuses i mines. "La confiscació d'armes, munició i vehicles de combat continua a tota la regió", ha ressaltat el Ministeri.
La regió de Nagorno-Karabakh és un territori d'uns 4.400 quilòmetres quadrats al Caucas Sud recuperat per l'Azerbaidjan en una ofensiva militar de 24 hores iniciada el passat 19 de setembre. Fins llavors, la zona, de majoria armènia, havia estat més de tres dècades sota control de forces proarmènies malgrat que la comunitat internacional reconeixia la regió com de sobirania azerí. A la zona, hi viuen uns 120.000 armenis.
El primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan, va afirmar diumenge que la possibilitat que la població armènia de la regió de Nagorno-Karabakh es traslladi a Armènia en el marc de la reintegració del territori a l'Azerbaidjan està augmentant, abans d'advertir del perill d'una "neteja ètnica".
"Si les condicions de vida per als armenis a les seves llars a Nagorno-Karabakh no existeixen i no es creen mecanismes efectius de protecció davant la neteja ètnica, la possibilitat que abandonin la seva terra per salvar la vida i identitat és molt elevada", va manifestar.
Les autoritats azerís han sostingut en tot moment que la seva intenció és que aquestes persones puguin romandre a les seves llars i ha promès respectar-ne els drets, si bé ha assenyalat que els membres de grups armats proarmènis i de les forces armades armènies hauran d'entregar les armes i sortir del país.
