GINEBRA, 25 ago. (DPA/EP) -
L'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, ha criticat aquest dijous les pressions que pateix per la imminent publicació d'un informe sobre la situació dels drets humans a la regió xinesa de Xinjiang, on resideixen els uigurs, una minoria de confessió musulmana.
En una roda de premsa a poc menys d'una setmana que acabi el seu mandat, Bachelet ha assenyalat que ha rebut una carta d'almenys 40 països -- sense anomenar-los-- que li han exigit no publicar un informe sobre les condicions de la minoria uigur en aquesta regió de la Xina.
"He estat sota una pressió tremenda. Però no aturaré la publicació per d'això", ha explicat l'Alta Comissionada, i ha agregat que la seva oficina treballa perquè el text estigui enllestit a finals d'agost, com estava previst.
Bachelet va visitar Xinjiang i altres regions xineses el mes de maig. Durant la visita, es va abstenir de criticar les polítiques de Pequín a la regió, cosa que va generar crítiques de molts països per l'ambigüitat al voltant de les violacions de drets humans.
El portaveu de Human Rights Watch, John Fisher (HRW), ja va explicar que seria una "negligència en el compliment del deure" que Bachelet fallés als uigurs i altres víctimes. "Està en joc la seva pròpia reputació i llegat, la credibilitat de la seva oficina i la confiança de les víctimes i les seves famílies", va dir a Ginebra.
El relator de Nacions Unides Tomoya Obokata va considerar a l'agost "raonables" les denúncies de les organitzacions internacionals sobre el treball forçat i la repressió contra les minories ètniques al gegant asiàtic.
Obokata va explicar que era "raonable" concloure que entre els uigurs, els kazakhs i altres minories ètniques s'han registrat repetidament episodis de treball forçós en sectors com l'agricultura i la indústria manufacturera.
Les autoritats xineses han engegat diverses de mesures a la regió de Xinjiang que han provocat fricció entre el gegant asiàtic i la comunitat internacional, especialment els Estats Units, que ha arribat a acusar Pequín de cometre violacions contra els drets humans i fins i tot genocidi contra la població uigur.
